01 desembre 2021

X Jornades AAV. Manuela Moro Cabedo “Competències professionals”

Moro Cabedo: “Els arxivers portem en l’ADN adaptació i innovació”

Professora titular adscrita al Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Salamanca, Manuela Moro ha centrat la seua conferència en la gran cita de l’arxivística de les X Jornades de l’AAV en les “Competències professionals” d’una professió, la d’arxiver, que al seu judici “cada vegada és més invisible amb la transformació digital”. En aquest sentit, l’experta argumenta els motius pel que el gremi ha d’aconseguir millorar aqueixa visibilitat tan necessària.

Hi ha moltes maneres de definir el nou rol del gestor documental si bé, ella proposa la del ‘arxiver transformador’. I llança la pregunta de si és possible un món digital en un arxiu analògic? després de radiografiar com ens comuniquem en l’actualitat a través de dispositius mòbils. “Això ens fa reflexionar cap a on canalitzar els arxius” explica. A Espanya els índexs de l’economia digital revelen dades similars a la UE, si bé ocupem la segona posició en dades digitals públics i també en Dades obertes dins de la UE.

Hi ha una disrupció entre competències digitals i transformació digital amb una bretxa digital entre edats de menys de 55 anys i més de 55 anys. Què ha fet Espanya? Ha treballat diferents plans de modernització a nivell Administracions Púbiques (AAPP), pimes i un Pla Nacional de Competències Digitals en el qual aprofundeix l’experta durant la seua xarrada. En la part relativa a les AAPP es fa un esforç per la seguretat, accessibilitat, eficiència, i això tindrà un impacte en l’arxiu perquè requereix per part de l’arxiver un increment de la proactivitat.

Fins i tot es diu que en 2025 hauria d’haver-hi un 50% dels serveis via mòbil, i un segon objectiu com és una administració guiada per dades, tant del ciutadà com de les AAPP. Un tercer objectiu d’aquests plans està vinculat amb la democratització d’accés a les tecnologies emergents (incloent xarxes socials) i en definitiva una conversió de l’arxiu cap als canals actuals d’interacció.

Planteja Moro Cabedo a continuació, Quins són llavors els reptes de la nostra professió davant la transformació digital?

En primer lloc -respon- aquesta Transformació Digital implica orientació a la ciutadania, polítiques de dades, ciberseguretat i moltes més implicacions, cap a un “arxiu líquid” en el qual nosaltres ens adaptem. Això és molt accelerat però estem acostumats a bregar amb canvis freqüents, portem en l’ADN la innovació durant la nostra carrera, vejam el got mig ple, com una oportunitat, diu la professora.

Ací ens podem trobar arxius intel·ligents i inclou al blockchain, la normalització extrema, la governança de les organitzacions basada en dades, la preservació de dades i documents. També la gestió en el núvol. Una sèrie de trets que determinen aquest citat arxiu líquid a partir dels canvis que detectem.

Els reptes són, per tant, reprendre la normalització, la computació en el núvol com a oportunitat en la gestió de documents; la preservació, que és la part més feble dels fonaments i requereix dedicar major temps “perquè s’ha pensat primer a digitalitzar i després a emmagatzemar i no a l’inrevés i ara ho acusem”; l’administració electrònica (treballant els portals de transparència i la participació ciutadà amb dades segures i de qualitat); la comunicació i els omnicanals (anar on estan els usuaris, per exemple a les xarxes socials); indicadors de gestió amb eines enfocades a això; i una orientació cap als ODS (AD2030). En realitat són “excessius reptes al meu entendre però podem treballar-los a poc a poc” diu Moro Cabedo.

Després d’aquesta fotografia zenital de tot el que determinarà el futur de la professió, la professora ha plantejat quines competències digitals té la professió i resumeix que es tracta d’adquirir destreses i avaluar-les per a optimitzar-les, podent així utilitzar-les per a millorar la prestació de serveis. Aquest ‘repensament’ de les competències pot incidir en la capacitació i els models de treball, és un camí a explorar, però hi ha una base per a definir aquestes competències tant per a arxivers com per a la resta de ciutadans, “així com referents en altres països, per la qual cosa no partim exactament de zero sinó que hi ha referents” argumenta. “I hi ha recursos també per a testar les nostres competències professionals dins de l’ecosistema de la e-administració” afig.

A manera de conclusió la professora de la Universitat de Salamanca creu que és possible visibilitzar arxius i arxivers, però ha de ser amb la formació d’aqueix nou ‘arxiver transformador’ que proposava al principi de la seua ponència. “Transformem amb altres tecnologies i donem autenticitat, alguna cosa que només podem fer els arxivers” finalitza.

|
Top ;