01 desembre 2021

X Jornades AAV. Ricard Martínez Martínez “Drets digitals i arxius”

Ricard Martínez (UV) “S’ha avançat en dret digitals però queda molt camí per recórrer”

Gràcies a l’automatització i tots els canvis associats a aquest nou model digital, els processos de gestió de la informació són totalment nous i l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial i Big Data, impacta tremendament en les nostres vides i els nostres drets. Entorn d’aquesta reflexió, ha girat la ponència del professor Ricard Martínez (Universitat de València) en les X Jornades de l’AVV i que ha portat per títol ‘Drets digitals i Arxius.

Des del punt de vista dels drets, ha explicat Martínez, hi ha molts avantatges però també alguns buits i afecten molts àmbits com la vida privada; a la comunicació, amb la redacció incipient fins i tot de notícies automàtiques i en definitiva, tot un camp d’aplicacions que ja preocupa el dret. La Llei Orgànica 3/2008 de 5 de desembre de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals és el primer esforç en aquesta matèria, perquè ja deia que la transformació digital impacta en els nostres drets i els transforma i fa sorgir altres nous. “Tot passa ja per un entorn digital fins a comprar el bonobús i tot està sotmés a una certa discriminació, d’accés a la tecnologia, d’edat, discriminació cultural, etc…”, assenyala el professor.

És necessari promoure la igualtat i són els governs els qui han de treballar en aquest sentit, com també abordar el dret a la seguretat. El dret a l’Educació Digital, per part seua, ja se citava en aquesta llei i és una cosa fonamental, caldria fomentar la cultura i competències computacionals perquè aquests perfils seran els únics que tindran accés al treball i al benestar. “Això és molt seriós”, adverteix. El legislador va veure amb bon criteri que calia canviar com s’educa a tots els nivells, no obstant això a penes en les oposicions públiques entra alguna cosa d’aquesta matèria, però això no comporta el canvi de l’accés i del model en si, com seria necessari.

Els pares també tenen un rol molt important en aquesta llei. També el dret de rectificació està contemplat per a anar més enllà dels mitjans, per a arribar també a les xarxes. Posa l’exemple que quan s’acusa a algú i després es demostra que no era culpable, el mal ja està fet i cal tindre dret a la ‘realitat dels fets’, no sols a la realitat que publiquen els mitjans (que després rares vegades es desdiuen per pròpia decisió).

Fa referència Martínez als mesos de confinament “quan no sabíem com protegir l’interior de la nostra casa perquè era una cosa imprevista” el connectar-nos amb una webcam diàriament, i algunes institucions han posat mitjans com a fons de pantalla neutres o altres eines que són a penes detalls “però diuen molt”. També es posa en relleu el dret a la intimitat enfront de la geolocalització i el dret a la desconnexió.

“S’avança per tant, però queda camí per fer i d’això tracta de parlar la “Carta dels Drets Digitals” que es redacta a nivell internacional per un grup en el qual es troba també el ponent, que aclareix que “no és llei ni una norma jurídica, és una guia amb valor ètic a nivell europeu”.

Per exemple, aborda el concepte de dignitat humana davant la intel·ligència artificial i és un tema molt ampli, perquè hi ha uns principis que recullen un conjunt de valors que hauria de contemplar la legislació de les administracions en matèria d’IA. Entre ells, demanar sempre intervenció humana com a validació, així com corregir possibles automatitzacions errònies.

També apareixen conceptes com la “reutilització de dades” perquè cal pensar com es mou l’ecosistema de les dades a la UE. I fa referència a la directiva “Open Data” en un context en què s’han de garantir els drets de les persones i les administracions han de respectar aquests criteris recollits en la carta.

La filosofia de la carta també parla de la importància de la formació perquè el treballador puga reciclar-se i mantindre el seu treball en condicions òptimes.

Martínez inclou en la xarrada una referència a la geolocalització, per a reflexionar sobre la idoneïtat o no que, en determinats contextos, com el de la pandèmia, aquestes eines puguen servir per a minimitzar els impactes en la salut pública si l’administració poguera fer un ús excepcional d’aquesta manera de saber on estan els seus ciutadans en un escenari tan crític.

I com d’aquest aspecte, es parla també de qüestions com la sexualitat, les fake news o de consum en general. I és que sorgeixen nous drets que afecten la identitat personal, la participació ciutadana i la promoció de canvis en l’educació. De la mateixa manera sorgeix un dret recollit en la carta de drets digitals perquè s’impulse el dret a la protecció digital amb la implantació de la teleassistència sanitària.

Finalment, i interpel·lat pels assistents perquè mostre la seua opinió sobre la distància entre les administracions i els ciutadans, Martínez proposa centrar-se en les necessitats dels usuaris i critica que mai hi ha hagut una desvinculació tan ‘salvatge’ entre les persones respecte a l’Estat. “Això és- afirma Martínez- una assignatura pendent i urgent per a la pròpia Administració”, perquè no s’està sabent educar a la ciutadania a donar-li a l’Estat el seu valor i difondre els serveis que presta.

Conclou l’expert que els arxivers tenen un rol clau en aquesta nova configuració de la societat ja que “si no cuidem la gestió de milions de dades passarà que un mal tractament de les dades és igual a una mala presa de decisions”.

 
|
Top ;