Els ponents Ricard J. Martínez i Cristina García van participar també en una taula redona conduïda per Santi Vallés, investigador i President de l’Associació de Familiars i Víctimes de la Fossa 113 del cementeri de Paterna, i que va comptar amb la presència de Juan Pablo Peñarrubia, Cap d’Innovació de la Diputació de València i President del Consell General de Col·legis Professionals d’Enginyeria Informàtica d’Espanya.
En ella es va parlar sobre les dificultats per a conciliar una bona política d’arxius amb l’exercici del poder i es van tractar temes diversos com el complicat tema dels judicis ‘sumaríssims’ i processos de la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, documents que es van traslladar a Madrid per a ser digitalitzats i l’accés dels quals resulta avui dia molt dificultós encara. Es va fer referència des de l’AAV a la possibilitat d’estudiar una nova via com la que ha portat a Castelló a recuperar els seus arxius mitjançant una còpia digital dels mateixos sol·licitada en l’Arxiu on es troben, siga Madrid o Salamanca, principalment. Tot dins del marc de la nova Llei Autonòmica de Dret a la Memòria Democràtica, una normativa molt recent que advoca per la millora de l’accessibilitat, la preocupació i l’atenció a la memòria o l’estudi de la desaparició de fons, entre uns altres.
En la ronda d’intervencions Peñarrubia també va escoltar als membres de l’AAV i va assegurar “que estudiarem aquesta possibilitat” en referència a la discussió sobre l’ús del OCR – que permet transcripcions automàtiques de textos per a la seua edició posterior– per a agilitzar la gestió documental en molts aspectes. El representant de la Diputació de València, es va referir fins i tot a la idea que aquest reconeixement òptic de documents podria ser més efectiu si una vegada transcrit, hi haguera un espai de participació, d’exposició pública “a l’estil de Wikipedia” perquè la gent poguera fer les seues aportacions i així afegir més dades i fins i tot corregir les possibles manques del OCR en l’escanejat i interpretació dels caràcters. Des de l’AAV, María José Badenes, va compartir aquesta idea si bé, amb recels sobre l’obertura de l’edició de textos a qualsevol persona, afegint tots dos interlocutors que caldria cercar una limitació jeràrquica per a la seua edició i que el vistiplau final ho donaren els experts i l’administració. Una comissió podria ser l’avalista dels canvis que arribarien a la mateixa una vegada se superaren uns filtres previs referents a la qualitat de les aportacions, la seua justificació contrastada i que així el document final multiplicara el seu valor.
Finalment, Santi Vallés, es va referir a la necessitat de ‘institucionalitzar’ el dret a la recuperació de la memòria històrica, posant exemples de com la política i la justícia a voltes són els que posen les traves “davant proves fefaents” que la pròpia raó i l’ètica no podrien rebutjar, en referència a les dificultats oposades per la seua associació en casos d’exhumacions.