Marie-Anne Chabin: “Els arxivers de hui assumeixen un rol tan important com en el passat”
L’activista francesa Marie-Anne Chabin ha sigut l’encarregada de la conferència inaugural de les IX Jornades de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians que han servit per a celebrar el vinté aniversari d’aquesta entitat sota el títol ‘Noves estratègies formatives per a arxivers i arxiveres’. La prestigiosa diplomatista procedent de la Universitat de Paris 8 Vincennes-Saint Denis ha posat en relleu la importància del treball d’arxivers i arxiveres en l’era digital amb la seua ponència ‘El renaixement de la diplomàcia en la societat digital‘.
Chabin ha captivat als assistents amb reflexions com la que li porta a assegurar que “els whatsapp, tuits o post que hui qualsevol publica en facebook seran els ‘escrits’ del futur, els documents als quals ens remetrem per a contar la història dins de molts anys”. En aquest sentit, Chabin defensa la necessitat d’entendre la traçabilitat de qualsevol registre digital, “diferenciant així entre l’autèntic i els fakes”.
Experta en diplomàtica, Chabin va fer seua la frase “l’original ha mort, llarga vida a la traçabilitat”, per a transmetre un missatge de tranquil·litat a la professió perquè, “encara que ara treballem amb dades -afirma la professora- hi ha més necessitat que mai de cuidar aqueixa empremta digital” i es refereix a les metadades, les signatures certificades i els codis traçables que presenten els escrits actuals. L’autora va presentar exemples didàctics com els documents falsos atribuïts recentment a Napoleó Bonaparte i datats en 1809 i la difusió dels quals ha generat una important polèmica al país veí. Aquest ús polític d’un document antic en un escenari diferent i actual comporta multitud de riscos. “L’arxiver es converteix en el garant d’aqueixa veracitat imprescindible” ha insistit Chabin, que subratlla que cal implicar-se professionalment a formar a les empreses i a les institucions perquè sàpien interpretar aquests nous llenguatges i formes que presenten els documents i els arxius digitals.
“La diplomàtica és molt més que una ciència auxiliar de la història” perquè no sols és una ajuda per a treballar documents antics sinó que pot ser aplicada a documents contemporanis, matisa Chabin, que posa un altre exemple amb els polèmics tuits del president dels Estats Units, Donald Trump, per a aclarir que “dins de 20 o de 100 anys ens referirem a aquests tuits perquè estan generant i convertint-se en arxius públics, i l’arxiver serà la figura clau per a determinar la veracitat d’aquest nou tipus de documents de l’entorn digital”. Així, Chabin va tancar la seua exposició recordant i destacant l’actualitat de la pròpia definició de la diplomàtica: l’estudi de tot escrit utilitzat o utilitzable per a demostrar un dret.
Marie-Anne Chabin. Universitat de París 8, Vincennes-Saint-Denis.