Seles fa un magistral al·legat per a reclamar protagonisme de la professió en la transformació digital
La Secretària General del Consell Internacional d’Arxius (ICA), Anthea Seles, s’ha encarregat de l’obertura de les X Jornades de l’AVV amb un apassionat discurs en el qual ha insta els arxivers i arxiveres a reivindicar el lloc que en la seua opinió mereix aquesta professió per la indiscutible importància de la documentació que tracten i custodien.
Després de fer un repàs del treball de l’ICA i el seu paper fins i tot durant els pitjors moments de la pandèmia, Seles ha ressaltat que “la COVID ens ha forçat també a nosaltres com a professionals a enfrontar-nos al digital com mai abans havíem fet. Això ha complicat el nostre treball encara més a l’haver major disseminació de documentació per l’objectiu de facilitar el teletreball i la presa de decisions en remot”. S’ha obert una nova via per a reflexionar sobre la importància dels arxius per a entendre millor com restablir maneres de treballar diferents, ha indicat Seles.
Segons el parer de la Secretària General de l’ICA, és el moment de donar a entendre a les administracions perquè som importants, “ara que han vist el nostre paper més clar encara, en donar-los accés en remot a dades molt importants per a la seua gestió” contínua. En aquest sentit, l’ICA promou aquest diàleg i ha llançat campanyes en xarxes socials, a un nivell que mai abans havia fet, i ha aconseguit mitjançant webinars i continguts arribar a molts arxivers de tot el món. Canvi climàtic, rendició de comptes o transparència són temes als quals la difusió enorme de les xarxes han donat molta visibilitat, i posa l’exemple de la Setmana Internacional dels Arxius, en la qual van participar arxivers de 38 països.
Seles ha volgut així mateix compartir altres tres projectes de referència mundial en les jornades #ArxiusVisibles.
Amsterdam
Entre aqueixes iniciatives ‘inspiradores’ amb l’objectiu de fer visibles els arxius, destaca una iniciativa d’Amsterdam que consisteix a transcriure documents notarials amb un mètode efectiu en el qual va participar molta gent de la professió. I això ha derivat en ‘Transkribus’ (crowdsourcing) un programa d’automatització per a transcriure manuscrits i fer-los accessibles.
Canadà-Project Naming
Sorgeix per a donar veu a pobles indígenes que ajuden amb la identificació d’activitats i documents que permeten verificar informació i a més donar un tracte just a pobles reprimits i maltractats durant molt de temps. Per exemple, fosses comunes al Canadà, Austràlia i altres àrees. “És un exercici vertader de memòria històrica i els oferim un nivell de control sobre com estan representats en els arxius” i deixar-los que opinen i ajuden a corregir visions diverses i ser inclusius, explica Seles.
França
Emmagatzematge de documents digitals utilitzant ADN. Des d’un ambiciós projecte s’utilitza Intel·ligència Artificial com a document, un repte complex pels volums ingents de dades i que es capturen i s’emmagatzemen. Aquestes eines s’estan usant ara per part dels governs en la presa de decisions, no és gens banal. “A més ens ha permés veure que la nostra capacitat d’emmagatzematge és molt limitada i cal ampliar-la. Cada vegada hi ha més informació i el debat sobre emmagatzematge i l’impacte mediambiental està en la taula, per això volien codificar mitjançant ADN , en ser neutre en les emissions de carboni i a més ocupar molt poc espai. És molt curiós” indica la Secretària General de l’ICA.
Després de repassar aquests projectes, Seles ha fet una reivindicació vehement de la necessitat que els arxivers “es defensen” i empoderen els arxius, donant claus sobre com fer aqueix pas al capdavant.
“Hem de ser nosaltres, els arxivers, els qui canviem unes certes maneres de pensar i començar a posar en valor la imatge i el rol dels gestors de documents”. “El canvi ha de començar en nosaltres per a demostrar que per una qüestió de governança i transparència la nostra professió ha de ser més reconeguda i se’ns ha de facilitar un creixement” exposa. Per què no estem canviant? I responent ella mateixa a la pregunta, insisteix que “no podem esperar a un líder que ens reconega, devem que ser els nostres propis agents de canvi i assumir la responsabilitat de ser valentes i representar el nostre paper”.
Per a fer això, a juí de Seles, cal tindre arguments clars i ‘proves’, arguments eloqüents de perquè la professió ha de ser present en les reunions importants. “Nosaltres sabem que som decisius en el bon govern però hem de plantar-nos davant els líders amb proves en la carpeta i que siga indiscutible”.
“Fem buit, traguem colze, i asseguem-nos a la taula per a defensar la peça clau que són els arxius” ha proposat la líder de l’ICA. “Hem de ser estratègics i ocupar el nostre lloc al costat de la defensa de la professió. Buscar col·laboradors que ens acosten a les oïdes dels qui prenen les decisions polítiques. Necessitem per a això, això sí, parlar del que fem i posar exemples tangibles”.
“I cal arriscar, necessitem transformació i això requereix proves i fracassos, com la ciència millora a base de prova-error” Seles reivindica d’aquesta manera el paper dels arxivers en la transformació digital, “perquè som els qui gestionaran tot aqueix volum de dades que ens envolta”. I demana als professionals proactivitat.
“Gestionem documentació que canvia la vida de la gent. Això fem els arxivers. Ho divulgarem amb exemples i proves perquè ens entenguen” prossegueix Seles.
Finalment, posa en aquest sentit un exemple del Regne Unit, on es va fer un experiment sobre el risc de la conservació digital i han aconseguit fer evident la necessitat de mes finançament per a no posar en risc el patrimoni, aquest tipus d’iniciatives són les que proposa Seles.
El rol de l’arxiver és vital per a les administracions públiques perquè usen ja programari per a emmagatzemar dades dels ciutadans i fa falta presència d’arxivers que aportació un component ètic, perquè saben de biaixos i de gestió documental. Perquè poden llançar una perspectiva històrica, que és una cosa vital. No es tracta de només adquirir dades, sinó que el machine learning porta a volums de dades que s’han de conservar en el futur i amb unes condicions de validesa intemporal, amb una precisió enorme però també amb els matisos que poden donar-li els arxivers, conclou.
