Ja fa anys que des de l’AAV anem recorrent la nostra comunitat, país i antic regne, de manera que alhora que coneixem la terra i les persones col·laborem amb els nostres ajuntaments, posem de relleu la gran tasca que fan els arxivers i arxiveres locals i, per suposat, aprofundim i posem en comú les nostres experiències, que per a això venim. Així, “compartim” els nostres sabers i habilitats, contrastem parers i intentem avançar, amb humilitat però amb decisió i esperança, per ser dignes gestors de la documentació pública (i part de la privada), per conservar i difondre el patrimoni documental però també, sobretot, per portar el nostre present al futur de forma natural i sense els traumes malauradament habituals i freqüents que són les pèrdues, els trasllats accidentats, la destrucció i els ‘esborrats’ incontrolats o, fins i tot, les cremes i els desastres.
Malauradament, la simbiosi entre la capital valenciana i un país llarg i divers no sempre acaba de funcionar. Tampoc en el món dels arxius. Per això crec que trobar-nos ací, al Pinós, en un territori gairebé de ‘frontera’, té un significat especial i pregon. De buscar l’entrellaçament entre els pobles i ciutats que, en la pràctica, vertebrem el nostre país; i també la bona relació i convivència amb els nostres veïns de l’antic Regne de Múrcia del qual, en un temps, també en formàrem part.
Cal dir que aquesta trobada ha estat possible sobretot per l’acció conjunta de Clara Isabel Pérez, arxivera del Pinós, i Maria José Martínez Tribaldos, arxivera d’Ibi i vice-presidenta de la nostra associació per a les terres d’Alacant. A elles, fonamentalment, cal atribuir el mèrit i l’organització d’aquesta convocatòria. I a la bona acollida que ens dispensa El Pinós i els seus representants públics.
Cal dir, a més a més, que Alacant és una terra especialment significativa i operativa en el món dels arxius. La diputació d’Alacant és una de les poques entitats públiques que realment fa política territorial d’arxius, des de fa molts anys. La mateixa Generalitat Valenciana n’hauria de prendre exemple. Alacant és també, l’única de les nostres tres províncies que té operatiu un AHP i molts dels arxius locals constitueixen l’avantguarda dels arxius valencians com es demostrarà avui mateix en aquesta jornada (molt per damunt, per cert, d’un cap i casal que no fa de cap i casal).
La idea de ‘compartir’ que portem a dins els arxivers, en un moment o en un altre, cal exterioritzar-la i concretar-la en els nostres municipis i en la nostra societat: compartir vol dir donar a conéixer els documents, les accions de difusió i, sobretot, fer accessibles als nostres ciutadans i a les pròpies organitzacions, documents de qualitat, ben contextualitzats, autèntics, íntegres i amb autors identificats. En un context, el d’internet, on la quantitat preval sovint sobre la qualitat, els arxivers hem de ser garantidors de la fiabilitat dels documents i alhora uns difusors compromesos amb la veritat així com, de forma consegüent, amb les polítiques de bon govern i de transparència.
He de reconéixer que no és el meu fort allò de fer proselitisme; però sí he de demanar-vos a tots, arxivers i institucions, que col·laboreu en el repte col·lectiu que és dignificar la nostra professió i remar pel futur d’una operativitat en el caos potencial que és la gestió i conservació dels documents electrònics. Les coses no passen perquè sí; passaran si les provoquem, col·lectivament parlant. El nostre repte és vertebrar-nos, coordinar-nos i il·lusionar-nos, si voleu, raonablement o moderadament.
Jesús E. Alonso López, President de l’AAV
VALCAS