Razia Saleh, Senior Archivist. Nelson Mandela Foundation.
Razia Saleh, arxivera d’alt nivell i responsable del llegat internacional de Nelson Mandela, va ser l’encarregada d’arrancar les VIII Jornades AAV en la seu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), que va acollir a professionals de tres continents.
El 10 de maig de 1994 Nelson Mandela es va convertir en el primer president de la Sud-àfrica Democràtica i encara que el període de segregació racial de l’Apartheid havia acabat, el seu llegat continuava. Així, en parlar de la relació entre arxius i poder Saleh explica que l’Apartheid va tocar tots els àmbits, diferències socials, culturals i desigual accés a l’ocupació. El govern va crear un estat policial militaritzat i un sistema tan injust que va fomentar una campanya feroç contra ell i d’aqueixa repressió va ser d’on Nelson Mandela va sorgir com a líder dels moviments contra el règim racista.
“Censura, execucions, una àmplia xarxa policial… l’era sota l’Apartheid no era molt diferent a la dictadura de Franco”, comenta la arxivera. Totes les institucions recolzaven a una minoria blanca, que marginava, apartava de necessitats bàsiques econòmiques, socials, culturals o en educació.
Però aquests marginats no eren passius i es manifestaven a través del teatre, l’art, la literatura, la música o la dansa, arribant-se a utilitzar balls populars com a protesta, amb cants i un fort ritme que s’usava per a intimidar a les forces de l’estat.
Els documents arreplegats de l’Apartheid han sigut usats pel govern en tribunals locals. L’arxiu carcerari de Mandela sorprèn pel voluminós que és comparat amb el d’altres reus, més de 72 caixes entre les quals s’inclouen cartes, visites, antecedents, diaris…de la seua estada a la presó.
Gràcies a organitzacions d’arxivers i moviments contra el repressiu règim a Sud-àfrica i a través d’actes, la lluita constant, la recollida de testimonis orals, la recerca i la posada en marxa de projectes i iniciatives, es continua fent front a enormes llacunes existents i es difonen experiències de vida. L’Arxiu Històric de Sud-àfrica SAHA arreplega històries oblidades de la lluita, que durant anys es van mantenir en secret per una possible repressió. Aquest organisme va seguir la seua activitat durant li període de transició i amb les primeres eleccions democràtiques i la fi del Aparheid es van llançar activitats per a educar a la societat en valors, contra racisme, la xenofòbia…
Des de 2001 SAHA compta amb noves vies de finançament i en l’actualitat continua la seua labor per a la reposició d’arxius i la recopilació de la veritat. Una de les seues recerques més important és la de denunciar la destrucció de documents públics durant l’etapa dictatorial. “Després de 1994 els sud-africans no neguem la història sinó que la considerem part de la nostra vida”, segons Saleh.
La Fundació Nelson Mandela s’encarrega de transmetre el llegat de l’activista sud-africà i Nobel de la Pau que va morir en 2013. Una sèrie d’esdeveniments, conferències i trobades, que comptaran amb la participació de diferents països, commemoraran el pròxim 2018 el Centenari del seu naixement.