Antonio González, Sotsdirector General d’Arxius de la Comunitat de Madrid.La presència dels arxius s’ha vist constantment incrementada amb l’aparició de nous drets humans al llarg de la història. La Declaració dels Drets Humans de 1948 és el document que marca la fita en aquesta matèria. Ja amb la Revolució Liberal francesa es van introduir nous instruments de recopilació com el Codi Civil o el Registre de la Propietat. Antonio González assenyala el paral·lelisme que hi ha entre el desenvolupament dels Drets Humans i els arxius, aconseguint ser la primera eina que dóna protagonisme a les transicions polítiques, amb la finalitat de la depuració, reparació i el coneixement de la veritat. “Els arxius es converteixen en protagonistes i en eines fonamentals en les polítiques de justícia transicional”, apunta González. Directament relacionats sorgeixen el Dret a Saber i el Dret a la Veritat. Un exemple és l’Informe de la UNESCO-ICA sobre la gestió d’arxius desapareguts per la repressió. En el text es donen recomanacions als poders públics a l’hora de conservar documents i testimoniatges que es van veure en un context de violació de Drets Humans. “La millor política de memòria necessita de la millor política arxivística”, assenyala l’expert, per tant, els avanços en la gestió arxivística en l’actualitat són constants, des de la creació d’organitzacions que treballen i vetlen per aquesta tasca com la AsF (Associació d’Arxivers sense Fronteres) o el Grup de treball sobre els Drets Humans del HRWG-ICA, fins als informes de professionals com Louis Joinet, en la seua lluita contra la impunitat, la veritat, el record i el Dret de les víctimes a saber o el treball de l’expert en Drets Humans, Pablo de Greiff.
