A propòsit de Banisar, David: The Right to Information and Privacy: Balancing Rights and Managing Conflicts. A working paper of The International Bank for Reconstruction and Development / TheWorld Bank. Washington, 2011.Quan parlem del dret a la informació, tan car als arxivers, parlem d’un dret que ve relacionat, compensat o contradit, en ocasions, pel dret a la intimitat. Banisar, en aquest treballet, ens dona un panorama concís però bastant clar d’aquest binomi i les seues interrelacions. D’entrada, planteja com el dret a la intimitat i el dret a la informació són drets humans essencials en la societat de la informació moderna. Uns drets que es complementen entre si per tal regular el control del govern per les persones. Però si això és així, també és cert que el potencial conflictiu és enorme. Com haurien d’actuar els estats davant d’aquest fet? Banisar defineix tots dos drets, la complementarietat i els conflictes entre ells, dona una ullada genèrica a la legislació i analitza els casos d’Irlanda, Eslovènia, Mèxic i Regne Unit. Dues cares de la mateixa moneda. El dret d’accés a la informació deriva del dret a la llibertat d’expressió, que implica la recerca i la recepció d’informació. Diu que és reconegut pertot arreu com un dret humà, però ja ho sabem: a Espanya no és encara una realitat reconeguda en la Constitució com un dret fonamental. Aquest dret és bàsic en el sentit que una democràcia no és efectiva si els ciutadans no participen. I no poden participar si no tenen accés a una informació escaient des de l’administració pública. Així mateix, el dret a la informació és un ferrament essencial per evitar abusos i corrupcions, per reforçar els drets socials i econòmics. Banisar fa un poc d’història des de l’acta sueca de 1766 fins a les lleis estatals promulgades en els darrers 20 anys, tot enumerant les notes comunes en elles: totes elles solen posar uns deures de l’administració per contestar, fixen algunes excepcions a l’hora de trobar-se obligats a donar informació; conformen alguna entitat fiscalitzadora o controladora del procés i requereixen una publicació activa d’informacions rellevants. La privacitat és considerada essencial per a desenvolupar idees i relacions personals. Tot i que sovint hom diu que es tracta del ‘dret a no ser destorbat o estar sol’, en realitat compren un ample ventall de drets: la protecció contra les intrusions a la llar, el dret sexuals i reproductius… Al capdavall és un dret bàsic que sustenta la dignitat humana i altres valors com la llibertat d’associació i d’expressió. Tot amb tot, és ben cert que la definició i la realitat de la privacitat, com d’allò que es considera ‘personal’, és ben diferent d’uns països a uns altres, d’acord amb les experiències i la concepcions culturals. Tots sabem que els drets comunitaris tenen una prioritat en determinades cultures. A Europa hi ha major sensibilitat cap als drets de la persona privada (diu Banisar que sobretot arran dels abusos que van tenir lloc amb la II Guerra Mundial; però jo diria que l’arrel es troba en la Il·lustració i el liberalisme). En relació a les modernes formes de comunicació i informació sembla que hi ha major consens en la importància de la privacitat i el control de la informació. En els anys 1960-70 i a les darreres dècades del xx es van desenvolupar alguns principis al voltant del “fair play” pel que fa el tractament de dades personals per part de les organitzacions governamentals.
- Principi de la limitació en la col·lecció de dades (collection limitation principle), aço és, ha d’haver limitacions en la replega de dades, sempre realitzada per mitjans legals i amb el consentiment de la persona implicada.
- Principi de la qualitat de les dades (data quality principle). Han de ser adients per la finalitat per a la què són aplegades; posades al dia, completes i acurades.
- Principi del propòsit d’especificació (purpose specification principle). La finalitat o propòsit per al que són aplegades deu ser explícit des del moment de la replega i no deuen ser utilitzades per a un altre propòsit diferent o incompatible.
- Principi de limitació de l’ús (use limitation principle). No es poden emprar per a usos diferents dels declarats, llevat del consentiment explícit del subjecte o de la intervenció d’una autoritat legal.
- Deu haver mesures de seguretat (security safeguards principle) per protegir les dades personals de riscos com la pèrdua o l’accés no autoritzat, la destrucció, l’ús, la modificació o la divulgació.