“LA HISTORIA EN PÍLDORAS”: UNA CURIOSA INICIATIVA DE DIFUSIÓ ARXIVÍSTICA

Ignacio Latorre Zacarés, Arxiver-Bibliotecari de Requena

L’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians em proposa escriure un article sobre “La historia en píldoras”, un dels productes de difusió de l’Arxiu Municipal de Requena, consistent en una secció en un periòdic digital independent de xicotets articles de història documentada comarcal, desenfadada o proximitat a la ciutadania. Quan per fi es va dotar de personal l’Arxiu Municipal de Requena un 17 d’octubre de 2005, les línies de treball inicials marcades per la Regidoria de Cultura en el camp arxivístic (el biblioteconòmic excedeix este article) van ser obrir a la investigació el seu ric arxiu històric al mateix temps que s’inventariava i catalogava el referit fons. Una vegada mitjanament controlat este, s’haurien d’iniciar productes de difusió que donaren a conèixer el valor de l’Arxiu i les seues possibilitats de cerca i informació. El pas posterior era posar en marxa el circuit arxivístic administratiu de l’Ajuntament.  Realitzades els quadres de classificació i inventariat i catalogat una part important del fons històric i administratiu, es va aprofitar una efemèride tan important per a la ciutat de Requena com la commemoració del 750 Aniversari de la Carta de Poblament de Requena i la seua Terra per a iniciar la labor de difusió de l’Arxiu. Este aniversari va comportar la realització de diverses exposicions documentals (una d’elles magna i amb més de 10.000 visitants), publicacions, actes solemnes i festius, cicle de conferències, congrés d’història comarcal, etc. Va ser el punt de partida de les labors de difusió del fons documental. Deu anys després, enumerem alguns dels productes de difusió que en l’actualitat utilitza o coordina l’Arxiu Municipal: El document del mes; programa de radiosetmanal en una emissora local i aparicions més esporàdiques en altra dels ràdios locals; exposicions (almenys dos anuals, una sempre en la anomenada “Noche en Blanco”); col·lecció pròpia de publicacions denominada “Fuentes Documentales de Requena y su Tierra”; coordinació de publicacions del Centre d’Estudis Requenenses i la seua revista anual “Oleana: Cuadernos de Cultura Comarcal”; cicle de xarrades anual sobre cultura i història” (Aula de Cultura Feliciano Antonio Yeves); coordinació dels cursos Unisocietat Requena en col·laboració amb la Universitat de València; columnes “¿Sabías qué?” en la pàgina web de l’Ajuntament; visites de centres docents i col·lectius ciutadans; cursos de Història i Paleografia en el programa Aula Oberta; cronologies i bibliografies en obert; constants notes de premsa; coordinació dels congressos de història comarcal del Centro d’Estudis Requenenses; participació en el programa de festes, Mostra de l’ Embotit, etc. Algunes d’estes tasques es realitzen junt amb el Departament de Cultura de l’Ajuntament i, així mateix, l’Arxiu compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Requenenses i la seua xarxa de bons investigadors.  Com a eines de difusió, evidentment, s’utilitzen les noves tecnologies quasi exclusivament (les pegades de cartells i targetes d’invitació ja són història). Quasi tota la informació apareix en la pàgina web de l’Ajuntament de Requena i la pròpia de l’Arxiu i Biblioteca de Requena.  Però, de poc serveix realitzar elaborats productes de difusió i penjar-los en la web si no se’ls acosta als ciutadans per mitjans més immediats com facebook, twitter, pinterest, etc. La veritat és que entre els dos perfils de facebook del departament de Cultura (1 i 2) i l’Ajuntament de Requena es supera una audiència de 25.000 seguidors. Una eina potentíssima amb eixida a twitter que posiciona molt be els productes de la cultura requenense i de l’arxiu en google. A més, comptem també amb la pàgina de pinterest “Documentos históricos de Requena” que recull de forma sintetitzada els documents del mes. Mai oblidem el valor dels correus electrònics i comptem amb un directori d’unes mil persones interessades a les quals se li envia un correu sintètic de tota les activitats una vegada a la setmana o cada quinze dies. Fou en setembre de 2011 quan des de la revista independent digital “Requena.es” se’m va proposar com a director de l’Arxiu escriure una columna de caràcter quinzenal sobre divulgació de fets històrics comarcans. Era una oportunitat per a arribar a un altre tipus de lector no habitual de revistes o publicacions especialitzades. I d’ací va sorgir “La historia en píldoras”. La idea era escriure xicotets articles de temes històrics, però d’una forma desenfadada i evitant la càrrega acadèmica dels escrits habituals als quals estem acostumats els del gremi. No obstant açò, teníem clar que no es podia obviar el rigor històric, per la qual cosa els casos que apareixen en les “píndoles” estan basats directament en documentació històrica o en bibliografia seriosa i selecta. No obstant açò, el seu tractament dista d’aqueixa serietat.  Donat el seu format divulgatiu, s’obvien les referències arxivístiques, però quasi totes les “píndoles” estan basades en documentació del propi Arxiu Municipal de Requena, encara que hi ha algunes que procedeixen de l’Arxiu Històric Nacional, Arxiu General de Simancas, etc. Tampoc hi ha cites bibliogràfiques, però sí s’ha intentat que apareguen els noms de tots aquells estudiosos la recerca dels quals ha servit per a documentar un article. Quasi tots ells membres del Centre d’Estudis Requenenses; desapareguts cronistes comarcans o investigadors de caràcter nacional i internacional.  Els transcripcions realitzades han sigut els mínimes, malgrat l’evident deformació professional del nostre gremi. Es tractava de no imitar la càrrega documental que solen comportar els nostres estudis. S’ha utilitzat, o més aviat abusat, la negreta per a guiar al lector, donat el caràcter divulgatiu de la publicació.  Alguns temes són directament històrics i s’han portat a la “píndola” per la seua actualitat per a descobrir que poc hi ha nou sota el sol: proveïdors del segle XVI que no cobren; incendis feroços en el segle XVIII; partitocràcia en el principi del segle XX; plens municipals que es calfen; peticions d’aigua dels nostres rius des de la ribera valenciana o bol·lards del segle XVI. Uns altres són simplement de caràcter històric, encara que tractats d’una manera fresca (arquitectura de l’aigua, visites reals, delimitacions frontereres, consells oberts, el temible Pacheco, motins antifiscals, etc.). Molts són aspectes de la vida quotidiana a la llum dels seus antecedents: l’arribada de l’enllumenat públic, el mesurament del temps pel rellotge públic, l’aparició del futbol en la comarca, el tocar de les campanes, la sanitat…  Quan el tema es prestava (i vaja que alguns es prestaven), hem anat per la via directa del jocós. Dins dels papers es troben tota una sèrie de personatges i casos que pareixen més eixir d’una comèdia d’intriga o d’una obra surrealista: històries de celestineo, amants i cornuts; soterradors que es burlen dels finats en plena epidèmia de còlera i altres que acudeixen al treball botant la tàpia del cementeri; capellans exaltats; porcs que desapareixen en l’escorxador i mediatitzen les actes del ple; metges que suposadament utilitzen arts màgiques per a aparèixer en el llit dels seus pacients…S’intenta realitzar un joc entre el present i el passat, com en l’última “píndola”, on després de l’apagada i incomunicació de la comarca de Requena de finals de gener de 2017, es va escriure una columna recordant les nevades històriques i no tan històriques succeïdes (“No diga ola polar, diga invierno”). La columna radica en la revista digital referida, però es difon per uns quants canals de facebook (el de la pròpia revista, Requena Cultura, Cultura Requena, Requena Altiplà i Comarca, etc.) el que li confereix un poder de difusió prou potent, comptant-se les visites per mils. Per a tancar el cercle, un editor privat va sol·licitar publicar totes les “pídoles” compilades entre setembre del 2011 i maig del 2015 amb il·lustracions de David Fernández. El llibre denominat “La historia en píldoras: hechos y sucesos documentados de la Meseta de Requena-Utiel” ha gaudit d’una segona edició. Quan vaig decidir escriure les columnes confesse que vaig tindre el temor que els historiadors més rigorosos no els agradara la desimboltura amb què estan escrits estos xicotets articles, però, per a la meua sorpresa, han sigut prou benèvols i agraïts amb l’experiment. Quasi és obvi dir que el fragor de la batalla diària no permet realitzar este tipus de columna durant la jornada laboral i es busca el cridat i desitjat temps lliure igual que es fa amb els articles d’investigació.  Curiosament, la “Historia en píldoras” ha tingut ja descendència i el bon arxiver de Cortes de Pallás Álvaro García ha inclòs una columna documentada, però no exempta de trets d’humor, en el periòdic digital “Cortes de Pallás y Millares”.  “La historia en píldoras” es sols un més dels instruments de difusió de l’Arxiu, junt amb tots els anteriorment mencionats, però potser també un dels més populars junt amb el “Document del mes” i les exposicions. La veritat, és que mai podríem arribar a eixos rècords de visualització sense la potència dels altaveus que ens ofereixen les xarxes socials (advoquem per elles).