29 setembre 2016

El debat i la nostra aportació al Dia Internacional del dret a saber

Talment estava programat, el 27 de setembre va tenir lloc, al col·legi major Rector Peset de València, el debat sobre el dret a saber que s’anunciava en l’entrada anterior.
Hi va haver les intervencions dels dos màxims responsables en polítiques de transparència a València. El conseller Manuel Alcaraz i Roberto Jaramillo, regidor i també diputat provincial de Transparència.
Malauradament, fins que no va intervenir el representant de la nostra associació, no es va parlar ni d’arxius ni tampoc de sistemes de gestió de documents, que al nostre entendre, són les peces clau per exercir una transparència real i no solament la realitzada a través de portals farcits de dades que poden interessar, o no, a la ciutadania.
  Ben remarcable va ser l’aportació de Miguel Ángel Blanes Climent, lletrat assessor jurídic de la Sindicatura de Greuges, qui va ser sincer en plantejar la necessitat d’atendre adequadament, des de l’administració, les constants demandes dels ciutadans que són desateses o senzillament obviades.
Es va evidenciar la mútua ignorància i no connexió del Síndic de Greuges, del Consell de Transparència (del qual hi havia un membre) i de la Junta Qualificadora de Documents Administratius. Vam plantejar que s’haurien de posar en contacte, però podria passar que no es fes sinó que cadascú es limite a intentar consolidar la seua parcel·la d’actuació.
A més de la necessària implicació cívica (la qual es va reclamar de forma insistent des de diverses intervencions a la sala) és ben important reclamar la necessitat d’una coordinació efectiva entre els principals agents i àmbits encarregats de desenvolupar el marc normatiu sobre la transparència.
Per la nostra banda, vam destacar que
– En efecte, és molt important crear una cultura en què el ciutadà busque i trobe les informacions que necessita i que l’interessen. Però perquè això siga possible calen professionals arxivers, que controlen, organitzen i descriguen els documents produïts per les nostres organitzacions de forma adequada. El que això no siga així es traduirà en la impossibilitat de l’exercici del dret a saber.
– De fet, si volem ser obscurantistes el que cal és no tindre arxiu o bé tindre’l amagat, inaccessible i desorganitzat.
– Cal aprofitar els sabers existents i associar juristes, arxivers i informàtics per a viabilitzar el dret a saber.
– Sobretot, cal ser operatius: hi ha una gran distància entre el teatre polític i la propaganda i la gestió real, una distància que caldria acurtar (fent que funcione el que ha de funcionar) i no augmentar mitjançant la creació de nous organismes que algun dia esdevindran inoperants i part de l’elefantisme burocràtic i funcionarial.
 – Què podem aportar els arxivers?
 Bàsicament confiança: informació de primera mà, fiable i estructurada.
 Front a l’allau de fàbriques de notícies o intermediacions diverses i interessades cal buscar, per un costat, la voluntat ciutadana de saber i per l’altre, la capacitat de les organitzacions per subministrar documents autèntics i fiables més enllà i més ençà dels cercles propagandístics i mediàtics. Cal apuntar cap a una transparència a fons i no superficial, d’aparador o de façana.
 Cal posar en valor, ara i ací, el fet que les consultes de documents als arxius són quotidianes i constants, la major part d’elles solventades amb plena suavitat i normalitat, mentre que els consells de transparència recentment creats a penes reben unes poques sol·licituds que han de ser tramitades a través de processos excessivament complexos.
La Junta Directiva de l’AAV
|
Top