Inma Sanchis Gandia
El 18 de maig es celebra en Dia Internacional dels Museus (DIM). En 1977 el Consell Internacional de Museus (ICOM) va crear el Dia Internacional dels Museus per a sensibilitzar al públic sobre el paper dels museus en les desenvolupament de la Societat.
Enguany el lema escollit ha sigut “Museus i històries punyents: Dir allò que no es pot explicar als museus”. El tema invita que el museu, gràcies al seu paper mediador i al diàleg entre els seus distints interlocutors, es convertisca en l’element reconciliador amb els fets i històries traumàtiques del passat. (ICOM)
Als museus, al igual que altres institucions, es genera documentació en el desenvolupament de les funcions i ha d’estar controlada des de la seua producció fins a la seua conservació definitiva. Aquesta documentació és un ric patrimoni que s’ha de conservar, i per a tal fi és important la nostra professió en qualsevol entitat, doncs als arxius es conserva la memòria d’un poble, la nostra història.
La documentació que es pot consultar en arxius d’aquestes característiques és molt diversa, és abundant la documentació efímera: fullets, cartells, tríptics, invitacions… però no hem d’oblidar tota la documentació administrativa que es genera als museus, així com aquella relacionada amb les pròpies peces del museu. Els instruments de descripció són claus per poder ordenar i classificar la documentació dels museus i poder dur a terme una recuperació eficaç de la documentació i difusió de la mateixa.
La documentació efímera és una gran font d’informació molt valuosa, que de vegades sols es possible localitzar-los als arxius dels museus.
Els arxius dels museus són uns grans desconeguts i ara més que mai, els arxivers hem de fer-nos sentir, que se li done la importància necessària els nostres arxius amb dotació de personal i recursos necessaris per a las seua pervivència. Que els nostres arxius no siguen invisibles per al personal del museu, però sobretot per als usuaris. Amb el lema “Museos e historias controvertidas” són moltes les històries que queden amagades dins dels arxius dels museus esperant que un investigador/-a els traga a la llum i deixen de ser efímers per convertir-se en algo més, en històries que contar , siguen o no controvertides, d’un passat, d’un present i d’un futur.