VALCAS
VALCAS

El repte dels arxivers i gestors de documentes davant la Llei de Transparencia

Federico Vidal Martínez,
Membre de la Junta Directiva de l’AAV
transparencia
La d’arxiver és una de les professions més antigues, la qual va nàixer per la necessitat de donar constància als fets que succeïen en les institucions o a les persones. De la mateixa manera que la societat, i les institucions han evolucionat, l’ofici ens ha conduït a ser, a més, gestors dels documents que es generen en les dites institucions.
Des de la invenció de l’escriptura fins al present segle XXI, els suports dels documents han anat canviant al pas dels avanços tecnològics, començant per les primitives tauletes de fang, fins als documents electrònics, de manera que l’accés als documents també ho ha fet en concordança a la diversitat que estos presenten. Dita evolució també ha suposat un repte per als arxivers d’institucions tant públiques, com privades, la qual cosa ha conduït a una especialització en el seu treball que, malgrat els avanços, consistix bàsicament a RECOLLIR, CUSTODIAR, CONSERVAR, ORGANITZAR, DESCRIURE I DIFONDRE ELS DOCUMENTS.
El nou panorama arxivístic, fonamentat i suportat per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs) , fa que siga inevitable que la gestió dels documents es realitze des de la seua gènesi. Per aquesta raó conservem i custodiem documents en arxius físics, compactus, estanteries, lligalls, carpetes, etc., i els moderns repositoris multimèdia, servidors, núvols o “clouds”, on es troba la documentació de manera virtual; assumim així la responsabilitat de donar-li el format necessari per a facilitar i millorar la seua conservació, descripció i difusió.
La Llei 11/2007, que és la legislació vigent en matèria d’administració electrònica comporta l’acostament el ciutadà i la relació per mitjans telemàtics, fet que, a més a més, ha comportat una adaptació a les formes d’accés, de les quals també ens fem càrrec en les institucions a les quals servim.
TranspaDenia
El considerable repte i l’intent de millora en el nostre treball han generat una gran quantitat de literatura, congressos i jornades. Pel que ens correspon als arxivers que formem part de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians (AAV), hem dedicat diverses Jornades a este tema, sent les últimes, les VII Jornades titulades: “Documentació Digital i Memòria Històrica: Caçant fantasmes?”, celebrades el passat octubre de 2013. En elles van intervindre arxivers i gestors de documents d’institucions públiques i privades, els quals realitzen funcions en arxius tradicionals i digitals. Tots ells van mostrar les seues preocupacions sobre el futur de la nostra professió i el futur dels nostres arxius. A més, les actes de les jornades que hem realitzat han quedat plasmades en la nostra publicació “Revista d’Arxius”.
L’aprovació de la Llei 19 /2013, de Transparència i Bon Govern, afecta a allò referent al nostre treball, i especialment, a l’accés als documents ja que suposa un pas endavant en els drets dels ciutadans i és una forma de posar text a la regulació de l’esmentat accés; que a més es contempla des del Consell Internacional d’Arxius (ICA) , l’organisme internacional en matèria d’arxius, amb l’aprovació de distintes normes i documents respecte d’això que marquen directrius que s’ha de seguir.
Als esmentats avanços, afegirem la modificació que es fa de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Així i tot, no acaba de precisar els casos en els quals es podrà accedir a la documentació de caràcter personal: només es permetrà l’accés després de 25 anys de la mort del titular, o 50, si no es coneix la data de la defunció.
Tanmateix, també s’especifica en la Llei Orgànica de Protecció de Dades 15/1999. No devem tampoc desatendre la legislació vigent que afecta la Comunitat Valenciana, en concret la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià, on el Títol V està dedicat precisament al patrimoni documental, bibliogràfic, audiovisual i informàtic; ni tampoc la Llei 3/2005 d’Arxius de la Generalitat Valenciana que igualment contempla els termes d’accés i que no varien del que esmentem.
Amb tot, la Llei 11/2007 de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels ciutadans als serveis públics pren consciència de la importància que tenen les TICs en el segle XXI i de com els ciutadans han de beneficiar-se, o almenys deurien, dels seus avantatges per a relacionar-se amb les Administracions. A esta Llei li succeïx la implementació del Reial Decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració Electrònica, la qual regula la capacitat dels sistemes d’informació i els procediments a què estos donen suport, permetent així compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre ells. No obstant aquest Reial Decret no ha acabat de donar l’espenta esperat.
I ara, amb la Llei 19/2013 ens trobem novament davant d’un buit de concreció. No s’acaba d’aclarir on comença el personatge públic i on acaba el privat, la qual cosa afecta els jutjats que es poden col·lapsar amb multitud de demandes. Tampoc s’especifica el suport que han de tindre els documents: ¿TIFF, PDF, MS-Word,…? En canvi, sí que es menciona de la creació d’un Portal de Transparència, però a hores d’ara només mostra el text de la mencionada Llei i una salutació de la Vicepresidenta del Govern d’Espanya, la qual cosa pareix una falta de previsió i pel que, sens dubte, la carència d’esta ferramenta deixa en l’aire l’aplicació de la Llei.
En definitiva, no n’hi ha accés ni transparència si no s’assegura una adequada gestió dels arxius i el tema passa pel personal que se’n dedica. La dificultat de tot el que comentem s’agreuja amb la crisi, que afecta tots els aspectes de la nostra societat, impossibilitant la formació i ocupabilitat de professionals qualificats, que podrien fer-la millorar considerablement.
 trnaspa Pego
Per a concloure, la Llei de Transparència no serà fàcil sense uns serveis d’arxius correctament gestionats. És més, si no s’argumenta la funció dels arxius tot queda en “menjar de hui i fam per a demà”.