Ahir vam tenir ocasió d’escoltar, per primera vegada en un acte, les veus de les tres directores dels arxius de les tres diputacions valencianes (Castelló, Alacant i València). Era un ocasió especial i única, tot i que els organitzadors, preocupats per la seua pròpia imatge, no van aprofitar l’oportunitat per donar una perspetiva ampla, territorial, municipalista; ço és, no van propiciar la discussió d’una, o diverses, polítiques d’arxius.
Les exposicions van servir per constatar que l’única diputació que ha tingut i té una política d’arxius és la d’Alacant. La de Castelló va encaminant-se. L’arxivera, recent, té projectes i capacitat. La de València, la més poderosa, en teoria, ni se li coneix ni se li espera. Per si això fora poc, ni tan sols les tècniques de maquillatge van funcionar.
Em va cridar poderossíssimament l’atenció el fet que la Diputació d’Alacant ha tingut i té una vocació clara d’ajuntament d’ajuntaments, fins i tot de fer-ne de pare i de mare. Un tendència que no se li ha notat a les altres diputacions, ni tampoc a la pròpia Generalitat.
Maria Jesús Gimeno, directora de l’Arxiu de la Diputació de Castelló sí va insistir, això sí, en un tema important: treballar de cara a dins de la pròpia organització per deixar de ser uns extraterrestres, ‘punkies’ o poetes del passat
Tot plegat, la III Jornada d’Arxius del segle XXI ‘Obrint portes’ va ser remarcable pel seu plantejament i, sobretot, per la participació plural, destacable i arrelada al medi dels arxivers municipals. Potser els qui, avui, constitueixen la columna vertebral i més innovadora dels arxius valencians.
1.- Imatge de Maria Ángeles Martínez Micó, arxivera de la Diputació alacnatina, també fent didàctica amb una de les exposicions que ha organitzat. www.diarioinformacion.com
2.- Rosa Seser explicant el contingut d’una de les moltes exposicions que ha organitzat, a Dénia. historiadenia.wordpress.com