28 Octubre 2017

VIII Jornades AAV: “Poder i Arxius en la Història d’Espanya”

Víctor M. Bello Jiménez. Arxiu Municipal Santo Bartolomé de Tirajana
Víctor M. Bello inicia les seues recerques en primer lloc a Canàries per a després anar ampliant a una altra zones i arribar a la conclusió que els arxius “passen per diferents fases de construcció i destrucció”. 
Els arxius de les institucions públiques són d’ús exclusiu del poder, i el poder és el que crea el sistema de govern (ja siga una Monarquia absoluta, dictatorial o un govern democràtic), amb una forma d’actuar similar, és a dir, els arxius seran usats pel poder segons la seua conveniència. I com tot poder és patrimonialista la fi és ensenyorir-se dels documents.  
En parlar d’arxius com a construcció del poder l’expert es refereix al fet que els documents serveixen per a atorgar una força i una potestat sobre la ciutadania. Són prova de l’abús de poder i açò obliga a crear arxius per a guardar-los i així mantenir el control.  
El quant a la construcció de l’arxiu “parlem d’una política arxivística que és aval dels drets fonamentals, no obstant açò en moltes ocasions se solen utilitzar com a instrument de control i repressió” explica.  
La destrucció dels arxius arriba amb l’incompliment de les polítiques d’arxius per a així evitar l’evidència, i també amb la corrupció. D’una banda la corrupció política, que està a l’ordre del dia, i per un altre l’arxivística, no denunciada per ningú. “Quanta major i millor siga la gestió documental hi haurà una major transparència i probablement una menor corrupció”, comenta Bello.  
El resultat és que l’accés als registres està condicionat pel poder, que no ho presenta com un dret sinó com una concessió. La seua atenció o desatenció està molt condicionada per fonaments polítics i econòmics.  

IMG-20171026-WA0008

 
|
Top