28 Octubre 2017

VIII Jornades AAV: “Els arxius i la memòria històrica”

Marc Baldó Lacomba. Catedràtic d’Història Contemporànea de la Universitat de València.

Segons Marc Baldó la ferida del passat segueix oberta perquè o ni es vol mirar arrere o si es mira es fa amb un ull tapat, i “al passat cal mirar amb dos ulls”, indica. 
En parlar de memòria distingeix entre Memòria Democràtica (terme que prefereix al de Memòria Històrica per ser més encertat), Memòria Individual (la que ens dóna la nostra identitat i és manipulada segons interessos) i Memòria Col·lectiva (que manté la identitat, amb testimoniatges que la van creant). 
Quant a la Memòria Col·lectiva nacional espanyola va ser creada al voltant de Castella i vanagloriada i alçada amb el Franquisme, va ser una construcció política. I gens té a veure amb la Memòria Democràtica, que crea també una identitat però és una construcció política oberta. Ací participa activament la societat civil, servint-se de la historiografia i dels arxius materials, formant part de l’educació dels ciutadans… El seu objectiu és formar i conformar la consciència política de la vida pública amb valors democràtics i Drets Humans. 
Durant la Transició es va produir un pacte de silenci entre vencedors i vençuts però al mateix temps va sorgir una ‘Bona memòria’, que construïa un bon relat, una bona visió, impunitat… encara que encara sense una reparació moral, només econòmica. 
L’any 2000 sorgeix l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i el Fòrum per la Memòria amb l’objectiu de superar els dèficits de la transició i amb una visió més oberta, més crítica amb la Monarquia, amb el rebuig a privilegis econòmics i socials, amb l’oposició cap a aparells del franquisme, etc. És un nou escenari en el Baldó va baldar situa com a nous creadors de la memòria a “els fills dels fills”, per açò costa a voltes tant identificar cada memòria.

IMG-20171026-WA0002

|
Top