28 Octubre 2017

VIII Jornades AAV: “La Transició democràtica espanyola en els arxius nord-americans”

Charles Powell, Director del Real Institut Elcano i professor d’Història de la Universitat Sant Pablo-CEU (Madrid).
Quan es documentava per a elaborar el seu llibre ‘L’amic americà’ (2011) Charles Powell va començar a interessar-se per la dimensió exterior i a preguntar-se què podien aportar-nos els arxius nord-americans.
Per a açò va accedir a dos tipus d’arxius, d’una banda als arxius públics nord-americans i per un altre a la documentació privada americana. Entre els arxius públics es destaquen els Arxius Presidencials, dividits en diferents grups, i els Arxius de l’Administració, que són “un monstre burocràtic”. 
El procés legal per a la consulta d’arxius a EUA s’inicia en 1944 amb una llei que regula el seu accés encara que segueix sent molt restrictiva. Més tard, en 1966 arribarà la Llei de Llibertat d’Informació, de la qual estan molt orgullosos els americans i que va ampliar en gran manera la proximitat als arxius públics. 
Aquesta llei, la Freedom of Information Act (FOIA), permet a qualsevol ciutadà la desclassificació d’arxius prèvia sol·licitud, encara que es pot denegar per raons justificades.
Tots els documents públics es desclassifiquen passats els 25 anys, explica Powell, amb algunes excepcions com la privadesa personal o per qüestions de seguretat o cartografia. Als 50 anys els arxius deixen de regir i als 75 es produeix una total desclassificació siga el que siga la seua naturalesa. 
Amb el president Bill Clinton va millorar bastant l’accés a la informació. En 1996 es va crear la Llei d’Accés a Fons Digitals i en 2009 l’Ordre 13526 va ampliar la normativa. 
La desclassificació de documents s’ha convertit en tota una campanya per a oblidar i compensar actes americans en països on s’han violat els Drets Humans, sent tot un instrument de diplomàcia pública. 
Esment especial tenen les Biblioteques Presidencials, on es desclassifiquen tot tipus de registres relacionats amb l’activitat diària del president. Durant tres anys (1971-1973) el president Nixon va instal·lar micròfons en el Despatx Oval per a captar tot tipus de converses. 
En referència al Colp d’estat fallit del 23F a Espanya, Charles Powell desmenteix qualsevol implicació d’EUA. “Sempre ha existit la llegenda urbana però hi ha arxius que proven que no va tenir gens que veure i fins als va enxampar per sorpresa”, indica. Una altra curiositat que comenta és que penalitza als seus alumnes si usen Wikileaks, ja que encara que la web destapara en els anys 90 informació valuosa de manera il·legal, en l’actualitat tot l’inclòs en les seues pàgines està ja disponible en webs oficials. 
El professor i historiador deixa obert el debat de si Espanya podrà seguir alguna vegada l’exemple americà quan arxivística. Els polítics espanyols són conscients de la importància que suposa posar en coneixement del públic informació de registres sobre la seua activitat, molts d’ells emmagatzemats en les seues pròpies cases.

IMG-20171026-WA0012

|
Top