05 Juliol 2016

V ENCONTRES D’ARXIVERS A NOVELDA: TRANSPARÈNCIA I ADMINISTRACIÓ

Ja fa un grapat d’anys que venim fent i provocant aquests els encontres d’arxivers a la part d’Alacant i les comarques centrals valencianes: Sant Joan d’Alacant, el mateix Alacant, Pego, Dénia, Ibi, Alcoi… i ara Novelda. Si he de ser sincer, però, sempre em resta el dubte de si ha valgut la pena: vullc o volem creure que sí, que d’aquesta manera (fent aquesta mena d’encontres) som més visibles, dialoguem amb els responsables públics i amb les mitjans de comunicació. Si més no, creem un bon clima de convivència i de coneixences, que ja és. En el cas de Novelda, a més a més, també, amb els nostres companys informàtics, juristes o documentalistes… sempre resta, tanmateix la quimera o neguit de si aprenem, col·lectivament, les lliçons; de si avancem al ritme adequat, si serem capaços de fer front als grans reptes de la nova administració electrònica, a implantar un bon govern en un país desprestigiat i desmoralitzat; o de portar dignament la memòria del present a les generacions futures. Tots nosaltres tenim al davant el gran repte de la reforma ‘interna’, la del back office, la d’allò que no es veu, la de la maquinària administrativa i político-administrativa que xerrica sovint d’una forma ostensible (haurem de ser transparents, també, en aquest xerric?). Una maquinària de funcionaris que hauria de ‘funcionar’ com un rellotge però que massa sovint no respon a aquest paràmetre. De vegades, la burocràcia de la que formem part esdevé una fàbrica de prejubilats desmotivats. O el que és el mateix, de bosses d’inutilitat que són compensades amb becaris, contractats, voluntaris, autònoms i empreses que fan la feina ineludible; i, al capdamunt, uns dirigents i representants públics, i un cos de directius adjunts, que han de gastar una enorme energia en la immisericorde lluita pel poder; entre partits i al si dels mateixos partits. Per la nostra banda, els arxius i els arxivers com a col·lectiu tenim una llarga experiència en l’atenció al públic, en la gestió dels documents, en la seua classificació i en la recerca i servei d’informació que requereixen els ciutadans-usuaris- Com també, i no de forma menor, la pròpia administració per als seus afers. Som útils i volem que eixa utilitat connecte amb les noves circumstàncies, les noves demandes, la nova legislació: en definitiva: volem col·laborar en la construcció d’un bon govern en el marc de l’administració electrònica. En què consisteix implantar una administració transparent planteja molts interrogants, que són els que enfrontem en la jornada de Novelda. Per exemple: Qui n’és responsable? Què és allò que realment, de fet, demanda la ciutadania? Cal seleccionar la informació a disposició del públic? Amb quins criteris? Seria bo aplicar la tècnica arxivística de la guia i l’inventari en els mitjans telemàtics i per a la documentació digital? Que volem o pretenem que aporte la transparència, des de la perspectiva dels arxivers, més posats a facilitar l’accés a la informació que realment es sol·licita? Fins ara, la qüestió de l’accés ha estat fonamentalment radicada als arxius. Tanmateix, el concepte de transparència ha anat eixamplant-ho cap al conjunt de l’administració. El canvi no és formal sinó que implica un debat professional permanent al voltant del rol dels Sistemes de Gestió Documental. Realment s’està produint una certa revolució, ja que la demanda ciutadana no es limita solament als expedients tancats i acabats, sinó sovint a les primeres fases de tramitació dels assumptes. Per a molts, és evident que cal abordar conjuntament els projectes de sgd i de transparència. Cal treballar conjuntament des dels àmbits jurídic, de gestió documental i arxiu, informàtica i organització. D’altra banda, és important no duplicar els processos des de diversos departaments o institucions. El coordinador que coordine, bon coordinador serà. Cal apuntar, tanmateix, contracorrent, que alguns autors posen en qüestió l’obsessió per la transparència, la qual pot tornar-se en contra d’un real bon govern en la mesura que copsa recursos econòmics excessius o innecessaris i que coarta la sinceritat i la capacitat crítica dels tècnics i funcionaris davant dels responsables públics que prenen les decisions.[1] Cal reivindicar també, de forma especial, la qüestió de la moral i de l’ètica. Els codis ètics formen part de l’ADN de les nostres organitzacions professionals, però també és cert que una mala persona no pot ser un bon professional, com tampoc, evidentment, un bon polític. El neurocientífic Howard Gardner ha pogut comprovar que els bons professionals són els qui uneixen excel·lència, compromís i ètica. Al capdavall, tot plegat, quan parlem d’una nova administració en un context electrònic estem parlant de governança, d’allò que hom suposa un govern des de la perspectiva dels governats. Estem parlant de govern obert, d’ètica, de rendició de comptes (accountability) i, fins i tot, de les lleis de transparència com una mena de lleis d’arxius 2.0. [1] BANNISTER; CONNOLLY: 2011. Jesús E. Alonso
|
Top