22 Febrer 2015

SOBRE LA TRANSPARÈNCIA: ÈTICA, ESTÈTICA I PROFESSIONALITAT

Tanmateix, en la gestió quotidiana dels qui treballem a l’administració brolla, al meu parer, la desesperança i la sensació que, malgrat els nous marcs legislatius, els vicis en la gestió pública (teatralitat, megalomania, indiferència pels criteris professionals o perversió i connivència dels alts càrrecs…) estan lluny de ser corregits. Com diu molt bé Víctor Almonacid,[1] si els indicadors de transparència d’una institució són elevats però el seu màxim representant pot delinquir, poc haurem avançat. Una llei o unes lleis de transparència i bon govern que manquen d’organismes executors independents del poder polític; que tenen un baix nivell de concreció pràctica i multipliquen les excepcions en la consulta o declaren el silenci administratiu negatiu poden provocar tot just el contrari del que diuen promoure. Estem davant d’una revolució ètica o davant d’una operació estètica on cal semblar més que no canviar substancialment els hàbits secretistes? Si des de les elits del poder polític i econòmic continuen comprant-se voluntats dels professionals de l’administració, del periodisme o dels líders socials, tot conformant xarxes clientelars i d’informació esbiaixada, poc avançarem en la resolució dels problemes reals. Els arxivers i gestors de documents hauríem de tenir l’oportunitat de participar i de promoure la necessària regeneració democràtica que avui és exigible per tal d’evitar i tallar el descrèdit creixent de la cosa pública front a una ciutadania que contempla impotent contínues degeneracions i escàndols més que no conductes en un sentit contrari. Com rentarem no ja la “imatge” de l’administració sinó la pròpia administració? FORGES [1] ALMONACID LAMELAS, V. ‘Nociones sobre transparencia y gobierno abierto. Su aplicación a los gobiernos municipales’. En Implantación práctica de la ley de transparencia en los ayuntamientos. Madrid, 2014, p. 22
|
Top