23 Novembre 2013

QUÈ SERÀ DE L’ARXIU DE CANAL NOU I RTVV?

Potser siga en temps de mal oratge, d’incertesa, de destrucció i desintegració quan més es posa de relleu el valor dels documents. Ells donen testimoni de la vida d’una persona, d’una institució o d’una empresa pública com ha estat RTVV. Aquests testimonis haurien de ser fiables, duradors i autèntics, ço és, no manipulats: que són el que diuen ser. Dic tot açò perquè sembla que ens en recordem de santa Bàrbera quan trona; i encara ni així.
Mantenir la integritat i unitat de qualsevol fons documental, en aquest el de RTVV, és una qüestió elemental i bàsica no sols dels principis arxivístics sinó de la lògica més elemental: uns principis que escassament es tenen en compte. Cadascú sol tenir interés en un tema concret o en un document singular, però no una perspectiva global i de conjunt, íntegra, de la documentació que genera un ens productor i que és el reflex més fidel de la seua existència i activitat. Precisament, és l’ens productor, el “pare” dels documents, qui hauria de tenir aqueixa visió. Què fem, però, quan el mateix pare està a punt de morir? Repartim l’herència a trossos i mossos? Seria una catàstrofe i faria impossible reconstruir la identitat paterna.
images02

Fotos: naciodigital.com. Carolina Blasco, directora de la TV de Cardedéu, al seu arxiu. www.aravalles.cat

En el nostre cas hi ha encara un ‘pater familias’ superior o subsidiari: la pròpia Generalitat Valenciana, la qual, al llarg de la seua vida, ha promulgat, entre altres, una Llei de Patrimoni (1998) i una Llei d’Arxius (2005), les quals estan bé, però han estat poc practicades, començant per la mateixa Generalitat, incapaç d’executar-les i fer-les acomplir. I ara?
Per una vegada, serà la Generalitat capaç de mirar més enllà del present abrupte? Serà capaç de respectar la unitat del fons documental de RTTV, composat per documents administratius, sonors i audiovisuals? Posarem trellat i sentit comú, finalment, almenys pel que toca la custòdia del patrimoni documental? Farem possible la transparència i el govern obert (e-government) del qual tant se’n parla, a hores d’ara especialment a València? Això mateix no és possible sense una cura específica dels documents, de ‘tots’ els documents d’una organització, des del més nou al més vell, des del document en paper a l’electrònic de darrera generació. I, curiosament, o significativament, a l’entitat RTVV, que ha arribat a tenir un miler llarg de treballadors, ni tan sols se li ha passat pel cap. De fet, no hi ha cap arxiver o responsable global de la documentació administrativa.
En tot cas, esperem i desitgem que la Generalitat tinga en compte i complisca la seua pròpia legislació; que practique mètodes professionals de selecció i transferència i que hi pose els mitjans imprescindibles, ço és, un arxiu intermedi de la Generalitat (projecte executat a mitges) i una dotació adient del seu arxiu central o històric.
|
Top