18 Setembre 2020

Es presenta un portal web amb els expedients de responsabilitats polítiques dels veïns de Gandia (1939-1953)

La nova conjuntura que vivim, on s’està donant un impuls legal a la memòria democràtica, hauria de ser un revulsiu per a un reviscolament i posada en valor dels arxius històrics.

Evidentment, els arxius sempre hem estat relacionats amb la història, si bé en els darrers temps, l’administració i els documents electrònics ens han menjat el tarro i el temps. Lògicament.

Ara, però, no es tractaria tant d’una relació amb els erudits o amb els historiadors de l’acadèmia sinó més aviat de passar de la història i els documents a la memòria col·lectiva: un tema delicat on els hi haja (que cal tractar, per tant, amb molta delicadesa) i en el qual és necessari comptar de partida amb un criteri professional: dels mateixos historiadors, dels arxivers i també dels periodistes i comunicadors. Perquè l’afaiçonament de la consciència col·lectiva té molt a veure amb els sentiments i nocions compartits i no tant amb la producció erudita.

Sala de vistes de l’antic jutjat de primera instància de Gandia (Francesc Zubillaga, 1980).

D’altra banda, els arxius hem d’acomplir amb la nostra missió: tan senzill com això, que també és reparativa, de defensa dels drets humans i compromesa amb la lluita contra la impunitat i l’oblit. Perquè som garantia, condició ‘sine qua non’ i possibilitat d’acomplir o no la legislació sobre memòria històrica i democràtica; sobre transparència i accés a la informació i, en definitiva som possibilitat i garantia (i reflex) dels drets públics i del bon (o mal) funcionament de l’administració. No pot ser que els arxius siguen, tan sovint, objecte d’oblit, perquè això implica, al capdavall, el reconeixement del desastre administratiu.

Afortunadament, no és el cas d’algunes ciutats mitjanes valencianes que s’han dotat d’unes infraestructures i d’uns serveis d’arxiu mínimament dignes, fins al punt que estem traient les castanyes del foc a la pròpia Generalitat. Alcoi, Dénia o Gandia, per citar els casos més propers, tenim els arxius històrics dels jutjats de primera instància en unes condicions substancialment millors que no la mateixa Conselleria de Justícia, Interior i Administració pública de la Generalitat Valenciana, responsable legal d’aquests mateixos documents.

Una vegada incorporat l’arxiu històric del partit judicial de Gandia al nostre arxiu municipal, per un conveni de comodat signat el 2018 amb la Generalitat Valenciana, podem oferir, en una primera passa, un portal de memòria democràtica amb la sèrie digitalitzada de Responsabilitats Polítiques, una de les més significatives d’aquest fons. Tot això amb la col·laboració de la regidoria de Cultura, Participació Ciutadana, Qualitat i memòria Democràtica.

Roda de premsa de presentació del Portal amb els regidors Nahuel Gonzàlez, de cultura i memòria democràtica, i José Manuel Prieto, de l’IMAB (Foto Àlex Oltra).

Amb l’accés públic a aquesta documentació comencem a donar compliment i molla a la legislació sobre memòria democràtica en recordar i valorar aquelles persones que van patir amb especial intensitat les conseqüències tràgiques d’una guerra civil.

En aquest portal de memòria democràtica es poden trobar els expedients dels veïns de Gandia (Beniopa i Benipeixcar incloses), consultables a través d’una relació nominal dels afectats. En el futur esperem poder posar més informació a l’abast en aquesta mateixa url, en primer lloc de la resta de poblacions de la comarca; per a, finalment, arribar a una catalogació completa de l’arxiu judicial. Aquesta és tan sols una primera passa en la línia de fer accessibles els documents, tant als investigadors com als nombrosos familiars de les persones afectades, sense que falte l’atenció personal i l’assessorament ‘in situ’.

Portal de Memòria Democràtica de Gandia: www.memoriagandia.org

Bernat Martí i Jesús E. Alonso. Arxiu Històric de Gandia

Expedient de responsabilitats polítiques de Marcel·lí Pérez, alcalde de Gandia quan va esclatar la guerra civil. Signatura DP-0014/0033.

|
Top