01 Febrer 2018

La premsa històrica de Gandia a un clic

L’Arxiu Municipal de Gandia ens ha fet un magnífic regal: ha posat a l’abast de la ciutadania les publicacions periòdiques de la ciutat dins la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura.

Els arxius són el custodis de la memòria dels pobles, la conserven i la posen al servei de les persones. En el de Gandia trobarem sèries documentals  que van des dels pergamins medievals fins a l’actualitat, en què també s’hi han incorporat els elements audiovisuals. I a més atresora una riquíssima hemeroteca, resultat d’un treball seriós i constant que ha dut els seus responsables a organitzar campanyes de recuperació per a l’ampliació del fons, a enquadernar els exemplars perquè tingueren una unitat i una bona conservació, i a microfilmar les col·leccions per afavorir-ne la consulta i evitar-ne la deterioració. I ara, com a resultat de la seua contínua evolució, ha emprés la lloable iniciativa de la digitalització, que oferix la disponibilitat permanent de les publicacions a qualsevol hora i en qualsevol lloc de la Safor i del planeta.

El present article es proposa, d’una banda, agrair als responsables de l’Arxiu la seua labor, exemple de la dignitat i la utilitat de les institucions culturals públiques, democratitzadores del saber, i, de l’altra, animar el lector a entrar en la web http://prensahistorica.mcu.es/ca/consulta/busqueda.cmd  o bé en la de l’IMAB i polsar l’enllaç.

Image00002

Què hi trobarà l’usuari? Més de trenta capçaleres gandianes, un nombre encara ampliable en el futur,  des del prospecte anunciador d’El Litoral, el desembre de 1880, a l’anuari Feria y Fiestas de 1948. Un conjunt de premsa que abraça tots els àmbits i totes les ideologies. Liberals com El Litoral, Diario de Gandía o El Gandiense; conservadors com La Revista de Gandía o El Distrito de Gandía; republicans com La Razón, El Grito del Pueblo, Germinal, El Momento i En Marcha; blasquistes anticlericals com Heraldo de Gandía i Don Quijote; monàrquics com El Serpis; socialistes com El Popular; carlins com Mondúber; catòlics com Revista de Gandía, Venga a nós el tu Reino, La Juventud, La Hojita, Justicia y Caridad o Fontilles; d’interessos agrícoles com La Huerta de Gandía i Fruto Dorado; sindicalistes agraris com El Huertano Gandiense; literaris com Bayrén; humorístics com El Rayo X; esportius com Mondúber; o publicitaris com Los Reyes i Imprenta de Catalá.

Hi ha col·leccions de centenars de números i n’hi ha algun títol del qual només es conserven fragments d’un únic exemplar. És el cas de la primera època de La Huerta de Gandía, el juny de 1893. Però només en les seues quatre pàgines mutilades trobarem l’exposició d’un projecte per dur aigua potable a Gandia des del manantial de la Puigmola; la subhasta per a posar cobertes de tela al mercat; les verdures que entraven al Prado i els preus a què es venien; els vaixells que eixien del Grau cap a Londres o Liverpool carregats de tomaques saforenques; l’arribada dels catedràtics que havien d’examinar els alumnes de l’Escola Pia; els horaris del flamant tren d’Alcoi al Port i viceversa, en cada estació i en les modalitats d’òmnibus, mercaderies i correu; o l’anunci del fotògraf Laporta, que despatxava encara que el dia estiguera plujós. I qui consulte el número solt del butlletí Imprenta de Catalá se sentirà privilegiat de conéixer una recepta, quasi secreta, d’una menja exquisida que l’impressor i poeta popular Lluís Català aprengué d’uns pescadors de la Marina: “Arrós en tripa de mero”.

Image00003

Com hem pogut comprovar, es tracta d’un contingut variat i interessant que, en aquest cas, correspon solament a una part minúscula del total si tenim en compte que, per exemple, només d’El Litoral, el primer setmanari de la Safor i el més emblemàtic, es poden visualitzar 232 números. D’altra banda, s’hi pot fer recerca avançada de tal manera que, incloent-hi un nom propi o qualsevol sintagma, immediatament n’apareixen totes les ocurrències, bé en el periòdic seleccionat o, si ho preferim, en la globalitat del conjunt hemerogràfic gandià; i, a més, els resultats es poden imprimir.

Per a l’investigador es tracta d’una eina poderosa que li permet un aprofitament exhaustiu d’una font històrica excepcional, però el destinatari és amplíssim. Qualsevol lector no especialitzat hi podrà descobrir les efemèrides, els aspectes de la vida quotidiana, les tensions polítiques de cada període, les funcions teatrals de la cartellera, les admonicions d’eloqüents predicadors, els vaivens de la gestió municipal o els versos dels poetes, en definitiva, els batecs d’una societat que s’hi veu reflectida com en un espill. A partir d’ara, per a recrear-se amb cada una de les pàgines de la premsa històrica de Gandia, ja no cal ser una autèntica rata de biblioteca, només fer un clic al ratolí de l’ordinador.

                                                                             Gabriel Garcia Frasquet, investigador i filòleg

GabrielGF

|
Top