05 Juliol 2016

Jornada del 7 de juny a València: ARXIUS DEL SEGLE XXI A VALÈNCIA: POLÍTIQUES I REALITATS

No va estar mal sentir i contactar amb els arxivers responsables de les polítiques d’arxiu a Andalusia i Catalunya. Com tampoc saber què és el que pensen els nostres responsables, entre ells el Secretari Autonòmic de Cultura i Esports, Albert Girona. En gran mesura, els projectes i desideràtums de la nostra Conselleria són perfectament assumibles. El problema (sobretot per als qui tenim més anys) és fins a quin punt arribaran els desitjos a concretar-se: personal, xarxa, política territorial, aplicació de la llei en ajuntaments de més de 10.000 habitants, potenciació dels serveis mancomunats… La nostra associació, AAV, ha estat sol•licitant la solució de molts dels temes que s’hi van plantejar i, certament, és saludable que empren no poques de les nostres propostes. L’important és fer viable una política d’arxius que trenque inèrcies i que fora un plantejament humil per realista però ambiciós en els mètodes i en els objectius. Enric Cobo, cap del servei de coordinació general d’arxius de la Generalitat de Catalunya, sempre subtil i intel·ligent, va parlar dels indubtables guanys d’una política construïda amb perseverança, voluntat i no poques dosis de consens. Amb parades i dissensos, també. Va remarcar que hi havia errors i defectes (la identificació dels quals deixava a la nostra perspicàcia, però que no va esmentar). És clar que aqueix no és el model valencià, qui sap si algun dia enunciable i practicable. Des d’Andalusia, Ana Melero Casado, cap del servei d’Arxius, va descriure un projectes de gran amplitud i abast, alhora que evidenciava nombroses llacunes en la seua descripció: gestió del personal, creació d’arxius intermedis, valoració documental (a demanda i no d’ofici)… Tot i això, el seu balanç era positiu i atorgava un paper important al món associatiu professional. Tot plegat, ens hauria de restar l’esperança en la capacitat d’uns nous responsables polítics i en uns equips que amb uns mitjans humans i econòmics molt limitats tenen el repte no ja de fer el que no s’ha fet (que també) sinó, sobretot, posar les bases per a un adequat progrés de la situació estratègica dels arxius i dels arxivers.
|
Top