30 enero 2015

RAUXA POLÍTICA VERSUS RACIONALITAT ADMINISTRATIVA

A propòsit de la presentació del llibre Implantación práctica de la Ley de Transparencia en los ayuntamientos / Víctor Almonacid (coordinador). Madrid: El Derecho Editores, 2014.

Mesa redonda de debate. Tema monográfico: la transparencia política y administrativa como forma y fondo de la moderna gestión pública. Moderador: Gustavo Clemente (Director de informativos de Levante TV). PONENTES:
  • Dª Isabel Bonig (Coordinadora General del Partido Popular de la Comunitat Valenciana)
  • D. José Muñoz (Secretario general dels Joves Socialistes PSPV-PSOE)
  • Dª Mònica Oltra (Portavoz de laCoalició Compromís)
  • D. Ignacio Blanco (Candidato a la Presidencia de la Generalitat por Esquerra Unida del País Valencià, EUPV).
  • D. Toni Cantó (Candidato a Presidente de laGeneralitat Valenciana por UPyD)
Els autors d’aquest llibre, com veieu ací dalt,  van programar el passat dia 29 de febrer una presentació en societat amb la participació d’una ampla representació política. A València, al Centre Cultural Bancaixa, a la plaça de Tetuán, en un ample i luxós local. En el títol podreu observar que s’hi parlava de la transparència ‘como forma y fondo de la moderna gestión pública’. Però, de fet, quan poses a debatre un tema semblant entre líders polítics (poc moderats, tot s’ha de dir, per Clemente) passa el que ha de passar: es calfa l’ambient, es tiren els trastos al cap, es responsabilitzen els uns als altres de totes les irresponsabilitats hagudes i per haver, però no diuen res, o ben poc, del tema que se’ls ha posat damunt la taula. L’acabament del debat, l’eixida dels polítics i de les seues ‘clacs’ (amb clar predomini del PP) va posar negre sobre blanc un gran problema. La presentació del llibre que va tenir lloc, a continuació, pels seus autors, es va fer molt correctament i molt ben coordinada per la periodista Eva Altaver; però amb la sensació que aquells dos ‘móns’ que s’havia intentat de fer convergir a l’acte (teòrics, decisors i gestors) continuaven, cadascun, pel seu camí: per un costat els líders i la seua clientela més o menys fidel. Per ací uns gestors i un públic inquiet que no sabem ben bé com s’ajuntaran el cel de les passions i la terra d’un treball eficient per la causa pública. Implantacion Per si això fora poc encara restaria fer la prova del cotó: què passa realment en les administracions d’aquells que ens donen classe i ens venen models d’eficiència i modernitat? Si voleu vore les cròniques oficials, ací teniu la de Víctor Almonacid, que també enllaça amb altres. Foto: Europapres
|
Top