19 Desembre 2019

IX Jornades AAV: Blockchain i l’urbanisme digital de la nova dècada”

Montse Guardia: “Les dades ben gestionades confereixen a l’humà un nou tipus de saviesa”

La Directora General d’Alastria, el consorci que impulsa la implantació del blockchain a Espanya, ha clausurat el cicle de ponències de les IX Jornades de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians, sessions centrades aquest 2019 en les noves estratègies formatives per a arxivers i arxiveres i celebrades en el Col·legi Major Rector Peset de València els dies 12 i 13 d desembre.

“El programari i el maquinari unit a la creativitat digital ens permeten traslladar al món real multitud d’innovacions” ha explicat Montse Guardia Güell, “és la màgia d’aquesta nova època de renaixement on qualsevol humà pot connectar amb un altre telecomunicant-se”. Ens endinsem en “la internet del valor” en la creació de solucions a mesura per als reptes humans a partir d’a partir d’una correcta gestió d’unes dades fiables al 100%.

Per què és tan important i es parla tant del blockchain? Perquè vivim ja envoltats de dades i les dades ja van més enllà del número, donen a l’humà saviesa a través del registre de percepcions. L’exemple és clar: el canvi climàtic és ací? Es podrà discutir en molts aspectes, però el que és inqüestionable és el que diuen les dades i les tendències que ens marquen els registres, això és ciència, interacció humà-màquina. A més la directora d’Alastria assegura que “aquesta nova xarxa que és el blockchain va més de metodologies que de tecnologies, perquè no servirà de res si no hi ha una convergència entre el sistema disponible i la seua implantació i les necessitats dels diferents col·lectius professionals” com en aquest cas és el sector de l’arxivística.

Estem humanitzant cada vegada més qualsevol interfície, i el repte és, en aquest urbanisme digital que es precisa, facilitar la transmissió d’aqueixa informació d’una manera que preserve la veracitat i la fiabilitat de les deduccions que fem amb aqueixes dades. El canvi és de “arquitectura digital” i el representa el blockchain.

A l’usuari que telecomunica no cal explicar-li com funciona la cadena de blocs, la qual cosa cal ensenyar-li és que dins d’aqueixos blocs, que són ‘poals’ tancats d’informació, van determinades dades, que ja no es podran tornar a obrir i que així garanteixen un anonimat i una inmutabilitat que és clau per a la protecció de dades i fins i tot drets democràtics. Amb aquest canvi d’arquitectura trenquem la centralització, la cadena és una xarxa mallada on tots els nodes tenen la mateixa informació ‘encapsulada’, sé on podré actuar si algú manipula la meua informació, si algú manipula la meua foto, el meu whatsapp, el meu arxiu….

“Aquesta probabilitat que s’òbriga un bloc de la cadena i es descobrisca la seua informació és remota”. El blockchain no és res nou, “és criptografia, encapsulem una imatge, una etiqueta, una referència del que ja tenim en un arxiu i jo mateixa controle on tinc la dada real i el que es pot veure o no”. A nivell digital ens facilita la vida, es poden perdre nodes i no passa res, mantinc la integritat i no hi ha repudi de la informació: puc supervisar i controlar, protegir, és una eina molt potent en qüestió d’auditories, registres i arxius, per exemple.

“Del meu bloc anomenat ‘25’ se sap només això, però conté dins informació” i explica en ella que són graus centígrads, “tu veus el 25 però dins conté més”: són 25, graus, centígrads, a València, al desembre, en un lloc exacte, a una hora concreta, després d’un determinat període de sequera d’ics dies,…..etcètera. Permet creuar dades fins a l’infinit que es converteixen en informació ‘científica’ o almenys interpretable per la pròpia ciència.

El Smart Contract és una clàusula contractual per a gestionar aquesta informació, és l’especificació d’aqueixes ordres que es poden donar, una automatització de condicions basada en una informació. “En blockchain estic intercanviant un propòsit, un acord d’avisos”. “Si t’envie moltes vegades el 25, detecta-ho i avisa’m que 25 moltes vegades, al desembre, a València, es traduïsca en un avís a l’humà” que són registres atribuïbles a un escenari de canvi climàtic, argumenta.

El blockchain permet a més compartir dades amb algú amb qui no tenim confiança perquè no ho coneixem. Però de fet, ací està l’atractiu, en què puc estar tranquil·la en donar informació o en una transacció, perquè és igual qui siga l’interlocutor, ja que la garantia de no manipulació està ara en el propi mitjà utilitzat, en el blockchain. És un camp que pot dotar-nos d’aqueixa nova saviesa.

Segons Guàrdia, és necessari “reinventar tota la xarxa amb el blockchain”, aprofitant la seua magnitud, per a corregir errors i millorar en termes d’optimitzar la nostra identitat digital i afrontar aquest incipient nou món basant-ho en valors de transparència, autenticació i autorització. I aqueix és el repte d’Alastria, presentat en profunditat en aquestes jornades que una vegada més s’han configurat com una iniciativa de gran valor per a professionals de l’arxivística. Una celebració útil i atractiva dels 20 anys de l’AAV al servei dels professionals d’un gremi i un treball que, al contrari del que poguera semblar i després de l’aprés en aquestes sessions, és més necessari que mai.

Montse Guardia Güell. Directora General de Alastria.
|
Top