ARXIUS D’EMPRESA O ARXIVERS A L’EMPRESA?

Fa uns dies, a Barcelona, l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya feia un balanç de la desoladora situació de la nostra professió. En ella (com en altres) s’ha excavat un enorme fossar entre arxivers-empleats públics, amb uns sous decents, i arxivers més joves empleats en el sector privat amb sous que, a tot estirar, no arriben ni a la meitat. Bastant sovint, a més, s’hi tracta de fer tasques mecàniques.

S’ha acabat aquell temps en què historiadors i altres llicenciats omplien un buit en les noves administracions creades als anys 1980 com a conseqüència del nou ordre constitucional, autonòmic i local. I hi acampaven al llarg de dècades.

A hores d’ara és el sector privat gairebé l’únic que crea llocs de treball, als quals, si es vol, s’hi podrien sumar les beques escadusseres de consolació en un sector públic incapaç de crear unes estructures estables, dinàmiques i sostingudes.

No obstant això, paradoxalment, el món empresarial no coneix la figura de l’arxiver. Entre altres coses pel regust historicista de la paraula i perquè no hi ha una tradició o experiència de serveis d’aquesta professió a l’hora d’estalviar costos o oferir plusvàlues als productes finals.

On som i on hauríem de ser els arxivers?

Certament, els arxivers hem col·laborat amb moltes empreses que ofereixen serveis als arxius públics, a l’administració en general, a la banca i a grans empreses. Aquelles que es lliuren, sobretot, a la digitalització de documents i el software descriptiu. Són organitzacions que també solen oferir una externalització dels serveis d’arxiu, especialment al sector sanitari.

Tot i això, ni de ben lluny, la ‘figura’ de l’arxiver no existeix al seu si. Sembla no tenir sentit. En realitat, els arxivers, per entrar a les empreses, hauríem de deixar de ser una ‘figura’ per  passar a ser uns solucionadors de problemes de gestió, uns destructors sel·lectius de documents o, potser, uns venedors de mantes tecnològiques i nous freaks o frikis del món laboral. El dia 19 de juny, a Ibi, tindrem ocasió de plantejar i madurar totes aquestes coses. I més. Ens veiem.