03 Juny 2020

Arxiu Municipal de Xàtiva #ElsNostresArxius

Denominació: Arxiu Municipal de Xàtiva.

Breu descripció: L’Arxiu Municipal de Xàtiva s’ha format per la dinàmica natural de l’ajuntament, que regeix el municipi des del s. XIII, quan estava governat pel Consell. Els seus fons comencen en el segle XIII, encara que el gruix de la documentació correspon al segle XVIII i endavant, ja que l’arxiu va ser cremat durant l’incendi de la ciutat en 1707.

El segle XX ha sigut per a l’Arxiu Municipal un procés de signe dispar. Funcionarà de forma regular fins als anys 60, quan es jubila l’arxiver Carlos Sarthou Carreres i deixa d’haver-hi una persona encarregada del servei. Fins als anys 80, només es va atendre l’arxiu de manera esporàdica. A partir dels 80 es procedeix a inventariar la documentació i en 1991 s’inaugura la seua nova seu en el Convent dels Trinitaris. En 1995 es dota de la plaça de director de l’arxiu, recuperant-lo com a servei municipal i amb la pretensió de contribuir a la conservació del patrimoni documental de la comarca i al desenvolupament de la historiografia local.

Dates extremes: 1330-2020.

Fons documentals:

Fons Municipals

Els fons documentals de l’administració local tenen un perfil clarament definit, pel que fa a les seues tipologies. Aquestes responen a l’estructura orgànico-funcional de l’organisme productor, en el nostre cas, un ajuntament. Alhora, eixa estructura orgànico-funcional es deriva de l’organització de la que s’hi dota l’administració local per a complir els seus fins, que no són altres que la gestió dels assumptes locals per a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Per tant, trobem, en un quadre de fons municipal una divisió, que s’estructura en Seccions i Sèries, algunes de les quals són molt estables al llarg de la història, mentres que altres són de curta vida. En el primer cas podem trobar tipologies com les actes municipals, que recullen les deliberacions dels principals òrgans de govern: Consell de la Vila, ajuntament de l’Antic Règim, ajuntaments constitucionals, de la Restauració, de les dictadures, democràtics, Comissions Municipals Permanents, de Govern o Juntes de Govern, o el Ple de les Corporacions.

Diferents noms però idèntiques sèries, molt continuades en el temps, perquè han estat i són els instruments amb els que les institucions municipals han governat política, jurídica i legalment. O aquelles referides al govern econòmic de la mateixa institució: aquelles partides destinades a ingressos i despeses, i que gestionen la mateixa pràctica administrativa: ingressar a través d’impostos o altres instruments i pagar. Propis i Arbitris, Ingressos i Despeses, Pressupostos, etc. Igualment, diferents noms per a la mateixa pràctica.

Altres sèries documentals han durat en el temps, però el canvi de realitats polítiques, econòmiques i administratives les han finiquitat: documentació d’època foral relativa als Racionals, Escrivans de Sala, Clavaris, Mostassafia, Justícies, Corregiments, etc. Hi ha sèries que apenes han durat uns anys, perquè el mandatari de torn ha creat oficines o departaments que el mandatari successor ha eliminat. Aquestes tipologies s’hi coneixen en arxivística com sèries tancades.

Com pot comprovar-se, el moviment de documents i, per extensió, de la informació de tipus municipal, és molt dinàmic en el temps, a diferència d’arxius de naturalesa nacional, regional, normalment exclusivament històrics, en els quals no hi ha canvis en les sèries, perquè l’únic que fan es conservar la documentació d’institucions desaparegudes. En els arxius municipals, en continuar existint els ajuntaments, sempre hi ha transferències i ingressos.

Fons Incorporats

Una altra funció important que realitza l’arxiu municipal és servir no només d’arxiu de la institució municipal, sinó també d’arxiu de la ciutat de Xàtiva. Això vol dir, que déu preocupar-se també de l’evolució d’altres institucions que donen vida política, social, econòmica, cultural, festiva, musical, religiosa o d’altra indole, a la ciutat de Xàtiva. Déu recollir el bàteg, el palpitar vital dels xativencs que s’hi reuneixen per a fer política –en partits polítics-; associacions que es preocupen de l’economia –associacions empresarials, empreses, sindicats-; promoció de la cultura –associacions culturals-; ocupació festiva –falles, festes de carrer, etc.-; promoció de la música –societats musicals, grups musicals, etc.-; manifestacions religioses –esglésies, confraries, etc.- i procurar que el testimoniatge de les seues activitats –d’aquelles associacions que no disposen de locals en condicions- quede conservat i custodiat en les dependències de l’arxiu municipal, per a que els ciutadans, estudiosos i investigadors, puguen consultar els documents que hagen produït durant la seua vida.

Això ja ho fem des de l’ajuntament de Xàtiva, que ha acceptat, en qualitat de donació (en propietat o en dipòsit) o compra, diversos fons, que en arxivística s’hi denominen Fons Incorporats:

  • El Fons Sarthou (Carlos i Lidia Sarthou).
  • El Fons del Riu dels Sants.
  • El Fons de la Plaça de Toros de Xàtiva.
  • El Fons de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders de Xàtiva.
  • El Fons del Cercle Mercantil.
  • El Fons de la Unió Taquigràfica Valenciana.
  • El Fons de l’empresa COACXA (Cooperativa Agrícola Comarcal Xàtiva).
  • El Fons del Districte Notarial de Xàtiva.
  • El Fons del Cercle d’Obrers Catòlics de Xàtiva.
  • El Fons Joaquín Lemos.
  • El Fons de la Germandat de Confraries de Xàtiva.
  • El Fons Ripalda.
  • El Fons de l’Oficina Comarcal de Xàtiva de Rehabilitació de Vivendes.
  • El Fons de la Mancomunitat de Municipis La Costera-Canal.
  • El Fons fotogràfic Patiño.
  • El Fons José López Sellés.
  • El Fons González Baldoví.
Tots ells degudament catalogats i/o inventariats o en fase de catalogació i/o inventariació. Per altra part, no només hi ha fons privats col.lectius; també disposem de documents donats per persones a títol individual, que també s’integren en les seues seccions i sèries corresponents.

Documents més destacats:

  1. Aureum Opus de la ciutat de Xàtiva. Còdex copiador de privilegis reals de la ciutat de Xàtiva des de 1238 fins el final del regnat d’Alonso el Benigne (1336). Arxiu Municipal de Xàtiva, LB-254. Data: 1228 – 1336. Xàtiva.
  2. Llibre de Consells de la ciutat de Xàtiva. Arxiu Municipal de Xàtiva, LB-1. Data: 1378-1379. Xàtiva.
  3. Llibre d’eleccions dels jurats de la ciutat de Xàtiva. Arxiu Municipal de Xàtiva, LB-2. Data: 1405-1406. Xàtiva.
  4. Concòrdia entre la ciutat de Xàtiva i la moreria del raval de la ciutat, sobre la Setzena de les sises. Arxiu Municipal de Xàtiva, LG-1877/3. Data: 1380, gener, 17. Xàtiva.
  5. Mapa de l’Arquebisbat de València, fet per Tomàs Manuel Vilanova Muñoz, amb la delimitació en línies groga i roja que marcava el territori que s’hi volia com a bisbat de Xàtiva. Arxiu Municipal de Xàtiva, MP. Data: 1761. Xàtiva.
  6. Memorial realitzat per don Melchor Raphael de Macanaz, sobre la rebel·lió de Xàtiva durant la Guerra de Successió, les causes que motivaren la seua destrucció, i la seua posterior restitució amb el nom de San Phelipe. Arxiu Municipal de Xàtiva, LG-5957/23. Data: c.a. 1709. València.
  7. Ordenances de la ciutat de San Felipe. Arxiu Municipal de Xàtiva, LB-255. Data: 1750. Xàtiva.
  8. Llibre de Comisos de la Baronia de Canals. Arxiu Municipal de Xàtiva, LB-236. Data: 1520. Xàtiva.
  9. Llibre de capbreus de la ciutat de Xàtiva, de les terres i possessions cenyides a la dita ciutat en la Torre de Canals. Arxiu Municipal de Xàtiva, LB-345. Data: 1635-1636. Xàtiva.
  10. Diligències i gestions relatives a identificació de cadàvers, trasllat i troballa d’objectes personals dels morts en el bombardeig a la Estació de Ferrocarril de Xàtiva, el 12 de febrer de 1939. Arxiu Municipal de Xàtiva, LG-1117/4. Data: 1939, febrer, 13 – 1939, març, 24.

Personal: Isaïes Blesa Duet (director), Sergio Rubio Tormo (tècnic d’arxius), Rafael Gorba Palacín (auxiliar administratiu), Josep Gimeno Montell (tècnic costumbrista).

Pàgina web: http://www.xativa.es/va/arxiu-municipal
Xarxes socials: Facebook.
Serveis i activitats:
Sala de consulta

Ubicada a la planta baixa. És on els investigadors, estudiants i ciutadans efectuen els treballs i les consultes pertinents. Consta de sis taules d’estudi i dos ordinadors per a la consulta de documents digitalitzats.

Reprografia

L’arxiu municipal de Xàtiva compta amb un servei de reprografia per a facilitar la informació requerida pels usuaris, tenint sempre en compte la legislació vigent i les normes d’accessibilitat a la documentació establides.

Biblioteca auxiliar

Al llarg dels anys s’ha anat creant una Biblioteca Auxiliar especialitzada, tal i com recomanen les normes arxivístiques. La seua funció es la de recolzament bibliogràfic, historiogràfic i divulgatiu. La biblioteca es composa de més de 5.500 publicacions agrupades en diferents matèries: enciclopèdies i diccionaris; temes locals i comarcals; bibliografia del País Valencià; bibliografia temàtica general; arxivística; col·leccions legislatives, obres d’administració local, de dret i jurisprudència; i publicacions seriades.

Préstecs interns

Els préstecs interns es realitzen a instància de les pròpies oficines productores de la documentació municipal existent (els diversos departaments de l’ajuntament de Xàtiva), i suposen una de les principals activitats de coordinació de l’arxiu.

Préstecs externs

L’arxiu també participa en la difusió del ric patrimoni cultural xativí, a través de préstecs de materials i documents, mitjançant els tràmits corresponents, per a la realització d’exposicions i altres esdeveniments culturals.

Coordinació Servei Mancomunat d’Arxius

L’Arxiu Municipal de Xàtiva també s’ha constituït com a coordinador del Servei Mancomunat d’Arxius de La Costera-La Canal. Es a dir, no solament vol ser el dipositari de l’activitat municipal, sinó un referent històric-comarcal. Aquesta inquietud es manifesta a través de la relació amb les distintes poblacions que integren la comarca de La Costera, on s’ubica Xàtiva, i l’adjacent, La Canal de Navarrés, mitjançant un programa d’inventari-catalogació dels arxius de poblacions amb menor nombre d’habitants. En aquest sentit, l’Arxiu Municipal de Xàtiva vol contribuir a la recuperació del patrimoni documental de la comarca i al desenvolupament de la historiografia local.

Visites a l’Arxiu

Una altra de les funcions de l’arxiu és la difusió del ric patrimoni documental de la ciutat. Per aquest motiu, es coordinen les visites de centres educatius de la ciutat i d’altres localitats, així com col·lectius o associacions i, de manera intermitent, s’atenen visites esporàdiques de ciutadans interessats en conèixer les instal·lacions de l’arxiu municipal. D’aquesta manera, són coneixedors del funcionament d’un arxiu municipal, de la institució que genera els documents –l’Ajuntament de Xàtiva- i com funciona aquesta, i la incidència tan important en la vida i desenrotllament social, econòmic i cultural de la seua ciutat.

En aquesta línia d’actuacions, des de l’arxiu municipal de Xàtiva, es desenvolupen exposicions periòdiques, mitjançant les quals es tracta d’apropar al ciutadà el ric patrimoni conservat en el mateix, així com mostrar els treballs de restauració i conservació dels mateixos portats a terme de manera continuada. També es duen a terme activitats relacionades amb la difusió cultural de la ciutat (dia del llibre, commemoracions i centenaris, etc.).

L’arxiu municipal participa a més en la difusió cultural de la ciutat i la seva presència en els mitjans de comunicació a través de la col·laboració en publicacions, fullets, premsa, ràdio, televisió, etc.

Dades de contacte

  • Direcció: Plaça de la Trinitat, 7 46800 Xàtiva, Valencia.
  • Telèfon: 962271167
  • Correu electrònic: arxiu@ayto-xativa.es
Top