01 agost 2014

UNA NOVA I INTERESSANT OFERTA FORMATIVA

Nova oferta formativa oficial de la Universitat de València. Ja podeu fer la preinscripció, fins el 19 de setembre. … i al voltant de la qüestió…
ARXIVERS ELECTRÒNICS?
 
A l’era dels documents digitals, d’internet, de l’e-government i de la hipotètica transparència dels poders continuem amb una enorme confusió respecte de les professions de documentalista, bibliotecari, jurista, informàtic i… arxiver.
És normal, entre altres coses, perquè l’allau tan enorme d’informació ens mareja. No sabem per on ens venen i valors ‘clàssics’ com l’autenticitat, la fiabilitat, la selecció o la classificació de documents es troben en una nebulosa llampeguejant on ens resulta difícil situar-nos.
Precisament ací rau el valor afegit d’una nova proposta de la Universitat de València, a través del seu Centre Internacional de Gandia (CIG), promoguda per l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians.
postgrausaforguia
En ella es tracta d’analitzar, posar en ordre i planificar allò que toca la gestió i preservació de documents digitals. No és, això, qualsevol cosa. Entendre i assumir la importància i la transcendència del futur dels nostres documents és un tema que afecta el funcionament de l’administració, de les empreses, de les famílies. Però també el mateix filtre de la nostra memoria col·lectiva, la qual, de fet, avui i des de fa anys, ve gestant-se, produint-se i arxivant-se de formes substancialment diferents a les tradicionals o analògiques.
En aquest sentit, cal celebrar que es reconega acadèmicament l’esforç de l’arxivística contemporània per fer front als reptes d’un futur en el qual persones i institucions formem part, ja, d’un complex informatiu en el que actuem com a ‘inforgs’ o sers informativament interdependents.
L’arxivística pot i deu aportar molt en relació a la valoració dels documents en el marc dels ‘big data’ o del tan predicat ‘bon govern’. També per introduir criteris d’ètica professional, d’autenticitat i d’utilitat informativa allà on ‘tot’ és arxivable (o sospitosament volàtil) i no hi ha criteri.
Falta, en tot cas, l’altre peu, el de la política arxivística pràctica, la qual no s’hauria de construir a base de colps mediàtics sinó de la planificació, el treball i la investigació constant.
Imatges: roda de premsa de presentació del postgrau. Palau Ducal de Gandia: de safor guia.
|
Top